Dels Monjos a Vilafranca 2x100Cims (Puig de l'Àliga i Penya del Papiol) per MAC Olèrdola

Formidable talaia sobre la depressió del Penedès, la Penya del Papiol dona nom, al costat del Puig de l'Àliga, a aquesta llarga travessa que aconsegueix sumar dos 100 Cims de la FEEC en un únic recorregut lineal. El terme "papiol" prové de "popia", una paraula del vocabulari popular que significa "de poca alçada", tot i que això no li impedeix oferir una magnífica panoràmica que abasta des de la façana prelitoral i Montserrat fins al mar Mediterrani. El recorregut travessa la muntanya d'Olèrdola, habitada des de l'edat del bronze fins al segle XX, i s'atura a la cova dels Segarulls, on es conserven pintures rupestres esquemàtiques declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1998, dins el conjunt de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. Pel camí es passa també pel museu arqueològic MAC Olèrdola abans de tancar el trajecte a Vilafranca del Penedès.

L'estació que va trigar 46 anys a fer se definitiva (Vilafranca del Penedès)

El 24 de maig de 1861, amb el Drac, repic de campanes i passacarrers, Vilafranca va celebrar la publicació del Reial Decret que li garantia el pas del ferrocarril, en un moment en què Vilanova i la Geltrú s'hi oposava fermament, ja que aspirava a quedar-se amb el traçat cap a Tarragona per la costa. El tren no hi va arribar fins al 15 d'abril de 1865, sense coets ni gran festa, simplement el vapor va passar i es va aturar uns minuts. Aquell dia es va posar en marxa un servei regular de quatre viatges diaris, dos cap a Barcelona i dos cap a Tarragona. Aquella primera estació, però, era només provisional, i aviat va quedar petita per absorbir el creixent volum d'exportació de vins que sortia del Penedès. No va ser fins al 1911 que es va inaugurar l'edifici definitiu, el que encara avui es conserva amb el seu estucat que imita totxo.

Cova dels Segarulls

Coneguda també com la cova de les Pintures o cova del Fondal de la Seguera, aquesta cavitat natural, situada al torrent del mateix nom a tocar del massís del Garraf, conserva un conjunt de pintures rupestres descobertes l'agost de 1958 per l'arqueòleg Pere Giró. A l'exterior de la boca, d'uns 1,90 m d'amplada per 1,10 m d'alçada, es distingeixen fins a vint-i-dues figures pintades entre un vermell i un marró castany, entre les quals destaquen dos arquers d'estil esquemàtic, disparant amb l'arc en una posició estàtica. A l'interior de la petita galeria, d'uns 7 m de recorregut, no s'hi han trobat pintures, però sí restes de ceràmica, sílex i fragments de crani humà calcinats, que confirmen l'ús de la cova com a lloc d'enterrament col·lectiu. Declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1998 dins el conjunt de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, la cova forma part d'un grup més ampli de tres coves amb pintures a la vall d'Olèrdola, juntament amb els abrics de Can Castellví i Can Ximet.