Ruta Prehistòrica PR C-36 des de Granollers

Versió íntegra i circular de la Ruta Prehistòrica, aquesta llarga travessa permet conèixer d'una sola tirada tot el conjunt de monuments megalítics i ibèrics disseminats per la zona de Céllecs, sense necessitat de dividir-la en dues sortides com fan les variants lineals cap a Montmeló. El recorregut, que combina bosc de pi blanc amb trams més agrícoles, visita dòlmens, coves i roques d'ús funerari calcolític, el poblat ibèric de Céllecs i, de camí, un curiós monòlit de pedra conegut popularment com el Pedró, sostingut per un pedestal a la Serra de Palou. La caminada, exigent per la seva llargada, tanca el cercle tornant a Granollers, ciutat que ja conserva vestigis de poblament des de l'edat del ferro, amb un antic forn iber documentat al nucli històric.

L'estació central 'fora' de lloc

L'estació de Granollers Centre amaga una curiositat geogràfica en el seu propi nom. Malgrat anomenar-se "Centre", avui se situa al sud de la ciutat. El motiu és històric. Quan el tren hi va arribar, el juliol de 1854, l'estació original sí que ocupava una posició cèntrica, a l'actual plaça de Barangé. Amb el pas dels anys, les vies es van convertir en una barrera que dividia el nucli urbà, fet que va portar al trasllat de l'estació l'any 1964, amb el desviament de la línia cap al barri de Sant Miquel. Tot i el canvi d'emplaçament, va conservar el nom original i també el popular sobrenom d'"Estació de França", en record del seu paper com a punt de pas de la línia internacional cap a Portbou. Més de seixanta anys després, el nom continua evocant un centre que ja no ocupa, convertint-se en un petit record de la història ferroviària i de l'evolució urbana de Granollers.

La Pedra de les Orenetes

Al sector de Céllecs, dins el Parc de la Serralada Litoral, es troba la Pedra de les Orenetes, un gran bloc de granit d'uns 8 metres de llargada que conté un conjunt de pintures rupestres descobertes l'any 1945 per l'arqueòleg Josep Estrada i Garriga. Es tracta de trenta-dues figures esquemàtiques, entre formes antropomorfes femenines, creus, serpentiformes i punts, datades entre el Neolític Mitjà i l'edat del ferro, contemporànies probablement als megàlits que es troben pels voltants. Són les úniques pintures rupestres sobre granit conegudes a tot Catalunya, però el seu estat de conservació és molt deficient, ja que la intempèrie i el vandalisme les han fet pràcticament desaparèixer al llarg de les últimes dècades. L'any 1998 van ser incloses, dins el conjunt més ampli de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Estació de Granollers Centre