De Granollers a Montmeló per la Ruta Prehistòrica PR C-36 i Can Santpere (poblat ibèric)

Llarga travessa arqueològica que recorre de cap a cap el sender PR C-36, un dels itineraris amb més densitat de monuments prehistòrics de tot el Vallès Oriental. El recorregut travessa la coneguda com a zona arqueològica de Céllecs, on es concentren diversos dòlmens, coves i roques amb evidències d'ús funerari o ritual d'època calcolítica, i s'atura també, de forma opcional, al poblat ibèric de Can Santpere, un jaciment poc conegut i d'accés difícil dalt del Turó Gros. La segona meitat de la travessa baixa cap al Camí del Mogent, seguint el riu fins a Montmeló, on conflueix amb el Congost per formar el Besòs. Bona part del recorregut discorre pel Parc de la Serralada Litoral, alternant boscos de pi blanc amb trams més agrícoles propis del Baix Vallès.

Els recaders, missatgers humans a cop de tren (Granollers Centre)

Fins ben entrat el segle XX, cada poble amb estació tenia el seu recader, també anomenat ordinari, una persona que feia diàriament de missatger entre la vila i Barcelona, transportant paquets, encàrrecs i fins i tot gestions bancàries o administratives per a qui no podia desplaçar-s'hi. A Granollers, per exemple, Manel Ballús Roca es llevava cada matí, carregava un mocador de fer farcells amb els paquets a lliurar i caminava fins a l'estació amb espardenyes de vetes per agafar el tren cap a la capital, on repartia i recollia encàrrecs a l'agència del carrer Comerç abans de tornar en un altre comboi al migdia. L'ofici va anar desapareixent a partir de mitjan segle passat amb l'arribada de les empreses de missatgeria modernes, que van substituir aquella figura tan lligada al tren de cada dia.

La zona arqueològica de Céllecs

Al llarg d'aquest tram del PR C-36 es concentra un dels conjunts megalítics més densos de la comarca, conegut com la zona arqueològica de Céllecs. Hi destaquen el dolmen de Can Planes, una cista rectangular d'època calcolítica, i la Pedra Foradada, un bloc de granit erràtic buidat artificialment que podria haver fet també funcions sepulcrals. S'hi sumen altres elements de menor entitat, com la Pedra de l'Escorpí, una petita cavitat granítica sense dades científiques corroborades, o la Roca Foradada, un altre bloc esferoïdal buidat que es documenta en un tram proper del mateix sender. Aquesta acumulació de monuments prehistòrics, dispersos en un radi relativament reduït, converteix aquest sector del Vallès Oriental en un dels punts de referència per a l'estudi del megalitisme català.