De la Pobla de Claramunt a Montserrat per Castellolí, Castellferran(100 Cims) i castell de la Guàrdia

Llarga i exigent, aquesta travessa recorre íntegrament la darrera etapa del GR-172, un sender de gran recorregut que uneix el refugi de la Mussara amb aquest municipi de l'Anoia, i que en aquest tram final busca el monestir de Montserrat com a destinació. El recorregut, que discorre bona part del temps per un magnífic corriol emboscat sota la paret nord de la serra, es desvia puntualment del traçat abalisat per visitar dos punts d'interès propers: el castell de Castellolí, a tocar de la masia de Cal Jaume Bruguers, i el cim de la Torre Alta o Castellferran, inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, que cal no confondre amb un altre turó proper que porta una torre de telegrafia òptica. Ja prop de Montserrat, l'ermita de Sant Pau de la Guàrdia permet dividir la travessa en dues jornades si es prefereix, abans d'enllaçar amb els senders habituals que pugen fins al monestir.

Quatre locomotores amb noms de poble

El Ferrocarril Central Català, la via estreta que unia Martorell amb Igualada per la Pobla de Claramunt, estava controlat íntegrament per capital belga, i les seves primeres quatre locomotores, fabricades el 1891, no portaven números anònims sinó els noms dels pobles principals de la línia, Igualada, Martorell, Capellades i La Pobla. Les màquines van arribar de Bèlgica durant la tardor de 1892, desembarcant progressivament a cada poble segons avançaven les obres, a l'octubre a Masquefa, a començaments de novembre a Piera i Capellades, i a principis de desembre, finalment, a la Pobla de Claramunt i Igualada. La tradició no s'ha perdut del tot: encara avui FGC bateja algunes unitats modernes amb noms de poblacions de la línia, com la 213.51, que porta el nom de la ciutat d'Igualada.

Castell de Castellolí

Aquesta fortificació medieval, situada a tocar de la masia de Cal Jaume Bruguers, formava part del mateix entramat de castells que, com el de Claramunt o el de la Guàrdia, articulaven el control feudal d'aquest sector de l'Anoia durant l'edat mitjana. Avui se'n conserven només restes parcials, prou visibles per intuir-ne l'antiga disposició, però força malmeses pel pas dels segles i l'abandonament. La seva ubicació, en un punt de pas estratègic entre la plana de l'Anoia i les primeres estribacions cap a Montserrat, li conferia un valor defensiu i de vigilància similar al d'altres fortaleses properes. Es tracta d'una petita desviació respecte al traçat abalisat del GR-172, que val la pena fer per la seva proximitat al camí i per completar la panoràmica històrica d'aquesta travessa entre l'Anoia i Montserrat.

Estació de La Pobla de Claramunt

Estació de Montserrat