Aquesta circular envolta completament la població rossellonesa de Cervera de la Marenda seguint tota la carena de muntanyes que la tanca, d'aquí que, a imatge de la veïna Olla de Portbou, també l'anomenem Olla. El recorregut comparteix un tram, entre el Puig Cervera i el Querroig, amb aquella mateixa Olla de Portbou, però des d'aquí pren un rumb propi cap al Puig Joan i el Puig Gallina, ja en territori exclusivament francès. Les vistes es reparteixen entre el mar, la Serra de l'Albera i el Cap de Creus durant tot l'itinerari, que alterna trams de pista amb corriols abalisats i, en algun punt, camins mig perduts entre la vegetació.
Cervera de la Marenda, les dones que transbordaven taronges
De 1878 a 1970, per culpa dels vint centímetres de diferència entre l'ample de via francès i l'espanyol, cada vagó que arribava a Cervera de la Marenda calia buidar-lo a mà per traspassar la càrrega a l'altre tren, sobretot taronges vingudes d'Espanya. Aquesta feina dura i mal pagada la van fer durant un segle, majoritàriament, dones conegudes com les "transbordeuses", unes cinc mil persones en total, que van arribar a manipular vint milions de tones de cítrics. El 1906 hi va esclatar una vaga que es va allargar gairebé un any. Avui un vagó museu al poble en recorda la memòria d'aquestes obreres anònimes de la frontera.
Dolmen del Coll de la Farella
Al coll de la Farella, en un dels punts intermedis d'aquesta circular, es conserva un dolmen que forma part del ric conjunt megalític de la serra de l'Albera, un dels més importants de tot Catalunya. Es tracta d'una cambra funerària construïda amb grans lloses de pedra plantades verticalment i coronades per una llosa de cobertura, típica de les construccions funeràries col·lectives de la prehistòria recent d'aquesta zona fronterera. Juntament amb altres monuments propers, com el menhir del coll de Taravaus, testimonia la importància d'aquesta carena com a espai d'assentament humà des de fa mil·lennis, molt abans que es convertís en frontera entre estats. Avui, aquests vestigis megalítics conviuen amb els senders excursionistes que resseguixen la mateixa carena, oferint un contrapunt patrimonial a l'interès purament paisatgístic del recorregut.
Carregant...