De Portbou a Cervera pel camí Litoral, el Puig Cervera (100 Cims) i el Far de Cervera

Curta però intensa, aquesta travessa uneix dues poblacions frontereres de la Costa Vermella superant primer un fort desnivell concentrat en pocs quilòmetres. La pujada des de Portbou, tècnica i amb algun pas de grimpada senzilla, es fa per un corriol poc marcat que travessa una autèntica catifa de figueres de moro, ben diferent del tram francès, més suau i condicionat. Un cop dalt del Puig Cervera, un dels 100 Cims de la FEEC, la baixada resegueix el litoral fins arribar al cap i al far que donen nom al poble francès de Cervera de la Marenda.

Cervera de la Marenda, l'hotel-transatlàntic dels viatgers en espera (Cervera de la Marenda)

Sobre un turó que domina el poble, un edifici Art Déco de 1932 amb forma de transatlàntic corona Cervera de la Marenda, l'Hôtel du Belvédère, un antic hotel-casino de luxe pensat per als viatgers que havien de creuar la frontera en tren. Com que el canvi d'ample de via i els tràmits duaners podien allargar-se una nit o dues, una clientela benestant s'hi allotjava mentre esperava per continuar el viatge cap a Espanya. Avui, catalogat com a monument històric, l'edifici continua dominant el poble com un vaixell varat a la muntanya, testimoni d'una època en què la frontera obligava tothom a fer una parada forçosa.

Far solar del Cap de Cervera

Al capdamunt dels penya-segats que tanquen Cervera de la Marenda pel sud es dreça l'últim far francès abans de la frontera amb Catalunya, conegut popularment com el far solar. Construït l'any 1982 en substitució de l'antic llum del port, va ser dissenyat per l'arquitecte parisenc Lucien Guerra amb un criteri poc habitual per a l'època: per no haver d'estendre línies elèctriques aèries ni soterrades en un paisatge tan escarpat, es va alimentar íntegrament amb plaques fotovoltaiques, convertint-se en un dels primers fars solars de tot França. La seva llum, blanca i intermitent cada quatre segons, arriba fins a 15 milles nàutiques mar endins. Avui, aquesta torre de pedra grisa amb el capdamunt vermell és tot un símbol per al poble, i marca resilient al vent, marca simbòlicament el punt on la costa catalana i la francesa es donen la mà.