Ruta de les 3 Viles i pujada al Montalt (100 Cims)

Enllaçant Sant Andreu de Llavaneres, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt, aquesta llarga circular convida a descobrir tant el vessant de muntanya com el litoral d'aquest sector del Maresme. El recorregut s'endinsa primer al jaciment neolític dels Rocs de Sant Magí, format per un conjunt de grans blocs granítics que constitueixen petites coves i passadissos naturals, i continua fins al cim del Montalt, un dels 100 Cims de la FEEC, amb l'últim tram de pujada especialment pronunciat. La baixada passa per l'ermita de Santa Cecília de Torrentbó abans de seguir la línia de costa entre les tres viles, amb platges i mansions modernistes de principis del segle XX com a colofó final.

L'estació sota l'autopista (Caldes d'Estrac)

L'estació de Caldes d'Estrac és un edifici neoclàssic de mitjan segle XIX, coetani de l'arribada del tren al poble. Té façanes de color blanc amb detalls en salmó, portes i finestres amb arc de mig punt, un balcó amb barana de ferro forjat i un rellotge de gran esfera, típic d'estació, encara incorporat a la paret que dona a les vies. Al segle XX va viure una gran activitat, aprofitant el boom turístic de la població. Avui, però, l'element que més crida l'atenció és un altre, tota l'estació i l'andana queden sota la panxa del viaducte de la N-II, construït als anys seixanta, que hi passa a l'alçada del primer pis. La coberta artificial que crea la carretera protegeix els viatgers de la pluja, però també l'han convertit en niu constant per a ocells. El viaducte és una vella reivindicació dels caldencs, que el consideren un greuge de l'època franquista que desvirtua el poble, i l'ajuntament ha aprovat fins a tres vegades en els darrers deu anys mocions demanant-ne l'enderroc, tot i que encara no hi ha data ni pressupost per fer-ho realitat.

Els Rocs de Sant Magí

En aquest jaciment arqueològic, descobert l'any 1966 pel Museu de Mataró, es conserven les restes del poblament més antic conegut de Sant Andreu de Llavaneres, amb més de 4.000 anys d'antiguitat. Situat a 428 m d'altitud, el conjunt està format per grans blocs de granit de l'era paleozoica que, recolzats els uns sobre els altres, formen petites coves i passadissos naturals, alguns units per murs de pedra seca. Una de les particularitats d'aquest jaciment neolític és la presència de trams de paret entre els blocs que conformen una mena de muralla, un tret poc habitual en assentaments d'aquest període. Les campanyes arqueològiques, represes l'any 1986, hi han documentat fragments de ceràmica al centre del recinte, i l'indret, condicionat més recentment amb baranes i plafons informatius, continua sent avui un dels punts de referència patrimonial més importants del municipi.