Circular des de Celrà per les mines del Nen Jesús, Sant Miquel (100 Cims) i els forns de calç de Mas Garriga

Aquesta circular pels Gavarres puja directament fins al castell de Sant Miquel, un dels 100 Cims de la FEEC, coronat per una torre i un vèrtex geodèsic amb àmplies vistes sobre tota la comarca. La baixada, molt més rica en patrimoni, s'atura primer a les galeries de les mines del Nen Jesús, algunes de més de cent metres de recorregut, continua pel Bosc de les Escultures, on hi ha més de trenta peces disperses entre el sotabosc, i tanca amb els forns de calç de Mas Garriga abans de tornar cap al punt de partida, en un recorregut que combina en poca distància patrimoni miner, artístic i industrial.

Una estació provisional que ha durat gairebé un segle i mig (Celrà)

L'estació de Celrà es va construir en només deu mesos, entre el gener i el 28 d'octubre de 1877, coincidint amb la inauguració del tram Girona Figueres de la línia de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França. Les obres, fetes amb pedra de Girona rejuntada amb calç francesa de Teil, ja havien superat una prova de foc l'octubre de 1875, quan una forta crescuda del riu Ter no va malmetre les estructures aixecades fins aleshores. L'edifici de viatgers es va concebre com una solució provisional, diferent estructuralment dels altres edificis definitius de la línia, però mai es va arribar a substituir, i encara avui es conserva dret, juntament amb l'antic moll de mercaderies, tot i que ambdós es troben tancats.

Els Forns de Calç de Mas Garriga

Al llarg del tram final d'aquesta circular, ja de baixada cap a Celrà, es conserven diversos forns de calç, construccions tradicionals dedicades a la cocció de pedra calcària per obtenir calç viva, un material bàsic per a la construcció i el conreu fins ben entrat el segle XX. Aquest tipus d'estructures, de planta circular i sovint excavades parcialment al terreny, aprofitaven els abundants afloraments calcaris d'aquest sector dels Gavarres, la mateixa roca que dona també lloc a les nombroses coves i cavitats de la zona. La seva presència, força habitual en aquesta comarca del Gironès, testimonia una activitat econòmica tradicional avui desapareguda, complementària a la petita mineria de ferro que es practicava a les properes mines del Nen Jesús. Es tracta d'un patrimoni industrial discret però ben conservat, que aporta una capa addicional d'interès a un recorregut ja de per si ric en elements patrimonials disseminats pel bosc.