Aquesta ascensió tècnica puja fins a la Peña Rueba, un cim bicèfal que forma part, juntament amb els Mallos de Riglos i els d'Agüero, del monument natural declarat l'any 2016 pel Govern d'Aragó. L'aproximació, llarga i exigent per un tram final de tartera, condueix fins a l'inici de la via ferrada Varella Portillo, de dificultat K3, que remunta un dels vessants de la muntanya combinant trams poc verticals amb algun pas més exposat, i que a mitja pujada permet una petita desviació opcional fins a la Punta Varella, una agulla amb panoràmiques amples sobre els Mallos i la plana oscenca. El descens es fa per la via ferrada de la Mora, de dificultat K2, més senzilla i tombada, amb l'opció també d'ascendir el mallo homònim abans de completar la baixada fins a Riglos.
L’estació de Riglos, un model ferroviari repetit pel Canfranero
L’estació de Riglos conserva un petit conjunt ferroviari format per l’edifici de viatgers, un habitatge per al personal i un moll de càrrega. L'estació es troba a un quilòmetre del poble, en un camí estret i asfaltat que baixa en pendent, i just al costat del pas a nivell encara es dreça l'antiga vivenda del personal de l'estació.El més curiós és que l’edifici principal no és un disseny aïllat, sinó un model que es va repetir en diverses estacions del tram Huesca-Jaca, com Plasencia del Monte i La Peña. Construït entre 1888 i 1891, abans de l’arribada del ferrocarril a Jaca, respon a una arquitectura funcional pensada per a una línia que encara havia de continuar cap al Pirineu. Avui, la senzillesa de l’edifici permet reconèixer encara aquella arquitectura ferroviària de finals del segle XIX.
La Peña Rueba
Situada íntegrament dins el municipi de Murillo de Gállego, ja en territori de la província de Saragossa, aquesta muntanya presenta una cima bicèfal amb dues cotes molt igualades: els mapes topogràfics de l'IGN marquen la cota nord a 1.176 m, un metre més alta que la sud, tot i que aquesta última és la que tradicionalment es coneix amb el nom de Peña Rueba. La seva geologia és molt similar a la dels Mallos de Riglos, amb parets escarpades de conglomerat de l'Oligocè-Miocè formades per l'aglutinació de còdols rodats de mida variable amb un ciment de matriu areniscocalcària. Separada dels Mallos de Riglos pel curs del riu Gállego, la muntanya va quedar durant temps una mica oblidada per als escaladors, tot i que en els darrers anys ha anat guanyant popularitat gràcies a l'obertura de noves vies i a la instal·lació de les dues ferrades que en permeten avui l'ascens més assequible.
Carregant...
Estació de Riglos
ST265 D'Ayerbe a Riglos pel castell de Marcuello i mirador de los Buitres (PR-HU 99) ST257 De La Peña a Riglos pel cerro Triste i els mallos Bentuso, La Visera i Agua pel PR-HU 98 ST256 De La Peña a Riglos pel PR-HU 98 i la línia del Canfranero ST255 Els Mallos de Riglos seguint el 'Camino del Solano' ST254 El camino del Solano de Riglos, VF Cubilillo os Fils i Mallos Bentuso, La Visera i Agua ST253 Els Mallos de Riglos pel PR HU-98 Circular de Riglos ST252 Els Mallos de Riglos pel 'Camino del Cielo' i pujada als mallos Bentuso, la Visera i Agua