De La Peña a Riglos pel cerro Triste i els mallos Bentuso, La Visera i Agua pel PR-HU 98

Llarga i completa, aquesta travessa entre dues estacions del Canfranero combina el tram fluvial vora l'embassament de la Peña amb l'ascensió tècnica al Cerro Triste i el pas a tocar de les grans parets de conglomerat dels Mallos de Riglos. El recorregut resseguix primer el riu Gállego i la làmina d'aigua embassada, amb diverses casetes ferroviàries disperses pel camí, abans d'enfilar-se cap a la carena que separa la conca del riu de la vall dels Mallos. Ja al vessant de Riglos, el sender passa pel peu dels mallos Bentuso, la Visera i del Agua, en un tram exposat amb bones panoràmiques sobre el poble i la plana oscenca, abans de baixar cap al nucli i tancar la travessa a l'estació.

Un pont vell que encara es fa servir

Prop del pont actual que la línia utilitza per creuar la cua de l'embassament de la Penya, encara es dreça l'antic pont ferroviari, de gelosia metàl·lica i tauler superior, que va quedar fora de servei quan es va inaugurar la variant elevada de la línia el 1923. En lloc d'enderrocar-lo, es va reconvertir en pista de grava, i avui encara compleix la seva funció original de creuar el riu, ara per a vehicles, ciclistes i excursionistes com els d'aquesta mateixa ruta. Es troba a només un centenar de metres del pont nou, tan a prop que un serveix de mirador de l'altre, i quedaria parcialment submergit si l'embassament arribés als seus nivells més alts d'aigua.

El Cerro Triste

Aquest cim, de nom certament poc encoratjador, marca el punt on la travessa abandona el tram fluvial vora l'embassament de la Peña per enfilar-se cap a la carena que condueix als Mallos de Riglos. Situat en una zona de transició entre el paisatge més suau de la vall del Gállego i l'espectacularitat geològica dels mallos de conglomerat, el Cerro Triste ofereix panoràmiques àmplies sobre tot aquest sector de l'Alto Aragón, malgrat no comptar amb la fama d'altres punts propers com el mirador de Bentuso o el de los Buitres. El seu nom, d'origen incert, contrasta amb la bellesa del paisatge que s'hi domina, format per la successió de crestes calcàries i conglomeràtiques que caracteritzen tota aquesta serralada prepirinenca. Es tracta d'un dels punts de pas menys coneguts de tota la xarxa de senders que envolten els Mallos, sovint eclipsat per l'atractiu més immediat de les grans parets rocoses properes.

Estació de Santa Maria y La Peña

Estació de Riglos