Torrent de l'Afrau, Aiguafreda de Dalt i muralla ibèrica de Montgròs des de St. Martí de Centelles

Itinerari extens que recorre íntegrament el torrent de l'Afrau, nom que rep la riera de Martinet en el seu tram mitjà, a través de dos vessants ben diferenciats i complementaris. El de llevant, més ombrívol i fresc per la seva orientació nord, discorre per corriols estrets i força emboscats, sovint amb molsa penjant de les branques, mentre que el de ponent connecta amb el poblat i la muralla ibèrica del Montgròs, un dels grans reclams patrimonials de la sortida. La travessa inclou també la visita a Aiguafreda de Dalt, on es descobreix un dolmen i un parell de cavitats, i tanca el cercle al molí de l'Afrau en un traçat definit per l'interès paisatgístic i cultural dels seus trams.

El viaducte de Fontmolsa i els ponts del Congost (Sant Martí de Centelles)

El pas del ferrocarril pel Congost va exigir importants obres d’enginyeria per adaptar la via a un terreny estret i accidentat. A Fontmolsa, el tren travessa un túnel i un viaducte d’onze arcs i 110 metres de longitud, construït al costat de l’antiga fàbrica que li va donar nom. Les estructures metàl·liques originals, executades per La Maquinista Terrestre i Marítima, van ser substituïdes durant els anys trenta per unes de tipus Warren, més resistents davant l’augment del pes i la velocitat dels trens. El conjunt, integrat en el paisatge del Congost, permet veure com una infraestructura ferroviària del segle XIX va haver d’adaptar-se durant dècades a l’evolució del ferrocarril.

El Poblat Ibèric del Montgròs

Al capdamunt del turó del mateix nom es conserven les restes d'una muralla ibèrica que formava part d'un poblat fortificat, aprofitant la posició elevada d'aquest indret per controlar visualment bona part de la plana circumdant. Aquest tipus d'assentament, típic de la cultura ibèrica que va ocupar aquest territori abans de la romanització, solia situar-se en punts estratègics de difícil accés, com demostra la mateixa ubicació d'aquestes restes, envoltades de cingles i vessants abruptes. L'accés al jaciment requereix una pujada exigent des del fons del torrent de l'Afrau, un esforç que es veu recompensat per les vistes que s'obtenen des d'aquest punt elevat sobre tota la vall. Es tracta d'un dels testimonis més ben conservats de l'ocupació ibèrica d'aquest sector del Vallès Oriental, integrat avui en un recorregut que combina en un mateix dia bosc, aigua i arqueologia.