← Rutes
De Llinars a Aiguafreda pel Sui, el Samon i el Tagamanent (3x100 Cims) pel PR-C 139 i el GR-5
De Llinars a Aiguafreda pel Sui, el Samon i el Tagamanent (3x100 Cims) pel PR-C 139 i el GR-5
ST239
● Molt exigent 🏔 100 Cims 🌿 PN del Montseny

De Llinars a Aiguafreda pel Sui, el Samon i el Tagamanent (3x100 Cims) pel PR-C 139 i el GR-5

Distància
📏 34.6 km
Desnivell
⛰ +1450 m / -1220 m
Temps
⏱ 7h
Tipus
↔ Linial
Punt més alt
⛰ El Sui (1319 m)
Millor època
📅 Tot l'any
📖Descripció

Extrema tant en distància com en desnivell, aquesta travessa recompensa l'esforç amb tres 100 Cims de la FEEC en un únic recorregut i amb panoràmiques àmplies sobre tot el Parc Natural del Montseny, sempre que el dia estigui net de boires. El sender resseguix el vessant sud-occidental del massís seguint el Camí Ral entre Llinars i Sant Antoni de Vilamajor abans d'enfilar-se pel sender del Pi Novell fins a la Calma, on trepitja primer el Samont, amb el seu vèrtex geodèsic, i el Sui, format sobretot per un caòtic amuntegament de roques. El tram final del recorregut ressegueix el GR-5 fins al Tagamanent, considerat el cim essencial de tots tres per l'amplitud de la seva panoràmica, coronat per les restes del castell homònim i per l'església romànica de Santa Maria.

📊Dades tècniques
🚉
Estació de sortida
Llinars del Vallès
🏁
Estació d'arribada
Sant Martí de Centelles
🗺
Comarca sortida
Vallès Oriental
🗺
Comarca arribada
Osona
📶
Dificultat
Molt exigent
🌳
Espai natural
PN del Montseny
⛰️
100 Cims
El Sui 1319 m Secundari
Turó del Samont 1273 m Secundari
Tagamanent 1056 m Essencial
🚂Element ferroviari d'interès

Una estació amb el nom d'un poble, a tocar d'un altre (Sant Martí de Centelles)

L'estació de Sant Martí de Centelles, en servei des de 1875 amb l'obertura del tram Granollers-Vic, es troba al barri de l'Abella, dins el terme municipal de Sant Martí de Centelles, tot i que el nucli urbà d'Aiguafreda li queda més a prop que el del mateix municipi al qual pertany. Els dos pobles, separats només per la riera del Congost, van créixer pràcticament fusionats gràcies a les nombroses cases d'estiueig aixecades a banda i banda durant el segle XIX i principis del XX. Popularment, molts viatgers coneixen l'estació simplement com Aiguafreda, ja que és la població més gran i coneguda de la zona, tot i que ni pertany al seu terme municipal ni en porta el nom oficial.

Més històries ferroviàries:

🚉 Estació de Llinars del Vallès (3 rutes més)
🚉 Estació de Sant Martí de Centelles (4 rutes més)
🚂 Estació i poble (65 rutes més)
ST319 El soterrament que va guanyar espai al poble (Vilafranca del Penedès) ST318 L'estació que va trigar 46 anys a fer se definitiva (Vilafranca del Penedès) ST316 L'estació que va heretar el nom d'un molí (Els Monjos) ST314 L'estació que va néixer allunyada del poble (Els Monjos) ST311 L'estació bessona que va néixer per no pagar peatge (Mollet Sant Fost) ST306 El poblat que va crear el tren enmig de no-res (Maçanet-Massanes) ST305 L'estació que va néixer per als banyistes (Montgat Nord) ST298 El tramvia de Montgat a Tiana (Montgat Nord) ST293 La Fletxa d'Or (Caldes d'Estrac) ST276 Un baixador jove a la línia més vella (Sant Adrià de Besòs) ST274 Una estació que va quedar amb el nom vell (Balenyà-Els Hostalets) ST272 Una estació lluny del poble per por dels botiguers (Vic) ST263 El poble que va néixer d'una estació (Sant Guim de Freixenet) ST259 Un baixador per a quaranta veïns (Caldearenas-Alquilué) ST255 Dos baixadors que es deien igual (Riglos) ST251 Una estació de Martorell que és de Castellbisbal (Martorell Vila-Castellbisbal) ST250 Quatre estacions i tres cossos (Martorell Central) ST248 Una estació que porta el nom del poble petit ST246 El poble amb dos trens (Flaçà) ST245 Un poble amb dos nuclis, un d'ells nascut del tren (Aguilar de Segarra) ST241 Dues estacions veïnes, dues companyies diferents (Ribes de Freser) ST237 Una estació amb un nom massa llarg per dir-lo sencer (Balenyà-Tona-Seva) ST234 L'antic edifici de l'estació convertit en centre de turisme (Palautordera) ST233 Una estació que porta el nom de dos pobles i en serveix quatre (Riells i Viabrea-Breda) ST232 Com el tren del 1860 va transformar Sant Celoni (Sant Celoni) ST230 Quan el tren va portar els estiuejants a Llinars (Llinars del Vallès) ST229 Llinars, el poble dels passos a nivell (Llinars del Vallès) ST228 Una via construïda per no pagar peatge a la competència (Granollers-Canovelles) ST227 El tren que va portar l'aigua termal de moda (La Garriga) ST215 L'estació que encara porta el nom d'una companyia desapareguda ST209 El nom que va desaparèixer de l'estació durant 42 anys (Sant Quirze de Besora) ST208 La família que va portar el tren fins a casa seva (Sant Quirze de Besora) ST205 El pas que la companyia va tancar el 1900 (Centelles) ST191 Can Corbera, el barri nascut al voltant de l'estació (Viladecavalls) ST190 Castellbell i el Vilar-Monistrol, tres companyies en vint anys (Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat) ST188 Vilanova de la Sal, l'estació que no és al poble (Vilanova de la Sal) ST187 El tren que va arribar en plena febre del vi (Piera) ST186 Una estació per a dos pobles (Piera) ST185 L'estació central 'fora' de lloc (Granollers Centre) ST183 L'estació que la gent va batejar Kansas City (Granollers Centre) ST179 El barri jardí i els forns de calç de l'Abella (Sant Martí de Centelles) ST178 Arenys de Mar, quan el tren va portar les grans mansions (Arenys de Mar) ST170 Igualada, l'estació que torna al centre cent anys després (Igualada) ST169 Torelló, l'estació que va decidir cap a on creixeria el poble (Torelló) ST168 La colònia ferroviària amb moneda pròpia (Sant Vicenç de Calders) ST166 Rajadell, quan calia caminar per la via per anar a Manresa (Rajadell) ST160 Benicàssim, un poble amb un tren en miniatura propi (Benicàssim) ST159 Benicàssim, l'estació que va portar la Belle Époque (Benicàssim) ST143 La Riba, tres passos a nivell seguits (La Riba) ST139 Picamoixons, el nus on es toquen quatre comarques (La Plana - Picamoixons) ST126 Cerdanyola, l'estació on els trens només passaven (Cerdanyola del Vallès) ST112 L'estació de Marçà-Falset, porta ferroviària del Priorat (Marçà-Falset) ST101 Montblanc i el problema del canvi de sentit a Reus (Montblanc) ST060 Mollet-Sant Fost, nus ferroviari des de 1854 on conflueixen dues línies i tres destins (Mollet Sant Fost) ST058 Olesa de Montserrat, cap de línia provisional d'una línia que tardà vint anys a completar-se (Olesa de Montserrat) ST053 L'estació de l'Espluga de Francolí, porta ferroviària del monestir de Poblet (L'Espluga de Francolí) ST045 El Trambaix i la parada Walden, el retorn del tramvia a Barcelona (Walden) ST025 L'estació de La Garriga, porta ferroviària de la vila termal (La Garriga) ST019 L'estació de Sant Martí de Centelles, primera parada a Osona (Sant Martí de Centelles) ST018 L'estació de Castelldefels i el baixador de la platja: quan el tren va portar els banyistes (Castelldefels) ST017 L'estació de Montblanc i la línia cap a Lleida (Montblanc) ST016 El pont del ferrocarril i l'estació de Torelló. Quan les mines van portar el tren a Osona (Torelló) ST013 L'estació de Sant Cugat i la línia Barcelona-Vallès que va obrir el Vallès (Sant Cugat Centre) ST007 L'estació del Figaró i les gorges del Congost, ferrocarril encastat a la roca (Figaró) ST001 Cobriment de les vies de Montmeló (Montmeló)
⚠️
Seguretat
Amb prop de 1.500 m de desnivell positiu repartits en 34 km, aquesta és una de les travesses més exigents de la zona. Tot i que el guany d'alçada és constant, el pendent s'intensifica fortament entre el pla de la Saperera i l'Alzina Rodona (+200 m en poc espai), el tram més dur de la ruta. L'itinerari és còmode de seguir perquè discorre sempre per senders, per bé que cal parar atenció a les cruïlles i recular si es perden els senyals. Pel que fa als serveis, la masia de Bellver, poc abans del Tagamanent, ofereix restaurant i una terrassa amb grans vistes, i és l'únic punt d'avituallament entre Sant Pere de Vilamajor i Aiguafreda.
🥾Senders
📍Punts d'interès
🚂
Estació de Llinars 0 km (184 m)
Infraestructura ferroviària
🏰
Castell de Llinars 0,3 km (193 m)
Castell
🏘️
Sant Antoni de Vilamajor 4,7 km (260 m)
Nucli urbà
⛪
Pavordia de Sant Lleïr 5,2 km (285 m)
Element religiós
🏘️
Sant Pere de Vilamajor 6,7 km (307 m)
Nucli urbà
🌉
Pont de Can Gras 8,6 km (346 m)
Pont
📍
Lledoner i alzina de Can Planell 12,1 km (581 m)
Arbre monumental
⛪
Ermita de Sant Elies de Vilamajor 14,7 km (973 m)
Element religiós
📍
Cova (turó de la Cova) 17 km (1.081 m)
Coves i mines
🏔️
Turó del Samon (100 Cims) 18,1 km (1.260 m)
100 Cims
🏔️
Turó del Pi Novell 18,8 km (1.187 m)
Cim
🏭
Pou d'en Besa 19,1 km (1.162 m)
Patrimoni industrial
🏭
Pou de gel d'en Cuc 19,6 km (1.219 m)
Patrimoni industrial
🏔️
El Sui 20,4 km (1.299 m)
100 Cims
⚔️
Sitja del Llop 22,1 km (1.267 m)
Jaciment arqueològic
🏡
Masia de Bellver 27,2 km (1.014 m)
Masia
🏔️
Turó de Tagamanent (100 Cims) 28,4 km (1.028 m)
100 Cims
🏘️
Aiguafreda 33,8 km (407 m)
Nucli urbà
🚂
Estació de Sant Martí de Centelles 34,6 km (417 m)
Infraestructura ferroviària
🌟Element destacat

La Torre Roja i el Castell de Vilamajor

Al nucli de Sant Pere de Vilamajor, conegut com la Força, es dreça la Torre Roja, l'antic campanar romànic bastit al segle XI amb la pedra de gres vermell que li dona nom. La torre formava part del castell comtal de Vilamajor, un palau de repòs a mig camí entre Barcelona i Girona on s'hostatjaven ambaixadors, cavallers i mercaders, i on la tradició situa el naixement del primer comte-rei, Alfons I, l'any 1154. El terratrèmol de 1448 va enderrocar bona part del conjunt, i al segle XVI es va prohibir fer servir les pedres del castell si no era per aixecar la nova església parroquial de Sant Pere, que encara avui conserva la Torre Roja com a campanar exempt. Excavacions arqueològiques recents, dutes a terme l'any 2014, han documentat també restes d'un mur i una tomba antropomorfa anteriors, testimoni d'una ocupació d'aquest indret que es remunta almenys al segle IX.

📰Ressenya
📷Fotos (33)
Foto 1
Foto 2
Foto 3
Foto 4
Foto 5
Foto 6
Foto 7
Foto 8
Foto 9
+24
🗺️Mapa del recorregut
⬇️ Descarrega el track (.gpx)
📈Perfil d'altitud
🌤️Meteorologia
🚆Pròxims trens
⏳ Carregant horaris...
🔗 Wikiloc