De Llinars a Aiguafreda pel Sui, el Samon i el Tagamanent (3x100 Cims) pel PR-C 139 i el GR-5

Extrema tant en distància com en desnivell, aquesta travessa recompensa l'esforç amb tres 100 Cims de la FEEC en un únic recorregut i amb panoràmiques àmplies sobre tot el Parc Natural del Montseny, sempre que el dia estigui net de boires. El sender resseguix el vessant sud-occidental del massís seguint el Camí Ral entre Llinars i Sant Antoni de Vilamajor abans d'enfilar-se pel sender del Pi Novell fins a la Calma, on trepitja primer el Samont, amb el seu vèrtex geodèsic, i el Sui, format sobretot per un caòtic amuntegament de roques. El tram final del recorregut ressegueix el GR-5 fins al Tagamanent, considerat el cim essencial de tots tres per l'amplitud de la seva panoràmica, coronat per les restes del castell homònim i per l'església romànica de Santa Maria.

Una estació amb el nom d'un poble, a tocar d'un altre

L'estació de Sant Martí de Centelles, en servei des de 1875 amb l'obertura del tram Granollers-Vic, es troba al barri de l'Abella, dins el terme municipal de Sant Martí de Centelles, tot i que el nucli urbà d'Aiguafreda li queda més a prop que el del mateix municipi al qual pertany. Els dos pobles, separats només per la riera del Congost, van créixer pràcticament fusionats gràcies a les nombroses cases d'estiueig aixecades a banda i banda durant el segle XIX i principis del XX. Popularment, molts viatgers coneixen l'estació simplement com Aiguafreda, ja que és la població més gran i coneguda de la zona, tot i que ni pertany al seu terme municipal ni en porta el nom oficial.

La Torre Roja i el Castell de Vilamajor

Al nucli de Sant Pere de Vilamajor, conegut com la Força, es dreça la Torre Roja, l'antic campanar romànic bastit al segle XI amb la pedra de gres vermell que li dona nom. La torre formava part del castell comtal de Vilamajor, un palau de repòs a mig camí entre Barcelona i Girona on s'hostatjaven ambaixadors, cavallers i mercaders, i on la tradició situa el naixement del primer comte-rei, Alfons I, l'any 1154. El terratrèmol de 1448 va enderrocar bona part del conjunt, i al segle XVI es va prohibir fer servir les pedres del castell si no era per aixecar la nova església parroquial de Sant Pere, que encara avui conserva la Torre Roja com a campanar exempt. Excavacions arqueològiques recents, dutes a terme l'any 2014, han documentat també restes d'un mur i una tomba antropomorfa anteriors, testimoni d'una ocupació d'aquest indret que es remunta almenys al segle IX.

Estació de Llinars del Vallès

Estació de Sant Martí de Centelles