De Piera a Montserrat pel Camí Vell de Collbató (camí de les Bateries)

Alternativa clàssica a la travessa que segueix el Camí de les Feixades, aquesta variant puja a Montserrat des de Piera pel vessant meridional del massís, seguint un dels accessos històrics més antics documentats a la muntanya. El recorregut coincideix amb el tram inicial fins a Collbató, però un cop allà pren el Camí de les Bateries, també conegut com a Camí de la Costa o Camí Ral, en lloc de baixar cap a les coves del Salnitre. La pujada, sense grans pendents, combina pistes i trams empedrats d'origen medieval fins arribar al Pla de Sant Miquel, on connecta de nou amb l'itinerari habitual cap al monestir. En no passar per les coves ni per les Girades, resulta un pèl menys espectacular que la variant per les Feixades, tot i que conserva el mateix valor paisatgístic i històric i evita el tram, poc lluït, per la urbanització de Can Dalmases.

El tren que va arribar en plena febre del vi

Quan el ferrocarril va arribar a Piera el 1893, els camps dels voltants estaven dominats per la vinya. Els Hostalets de Pierola vivien aleshores una autèntica febre del vi i el tren va convertir aquella estació, situada fora del nucli urbà, en una nova porta de sortida per a un territori eminentment agrícola. L’arribada del ferrocarril coincideix així amb un moment de grans transformacions: el vell món de carros, camins i traginers començava a conviure amb les locomotores i els vagons. Curiosament, l’estació que avui associem sobretot a Piera va acabar tenint un paper important també per als Hostalets, que van quedar vinculats al ferrocarril sense tenir-ne cap dins del poble.

Coves del Salnitre

Aquest sistema de galeries subterrànies, esculpit per l'aigua durant milers d'anys, forma part del massís de Montserrat i alberga el conjunt de sales més grans de tot Catalunya, entre elles la Sala de la Catedral, la més gran de totes. L'ocupació humana de les coves es remunta al Neolític, quan van servir de refugi i lloc d'enterrament, ús que es va mantenir fins a l'edat del bronze. Segles més tard, els monjos del monestir en van explotar el salnitre, un mineral format per l'acumulació d'excrements de ratpenat, emprat com a conservant d'aliments i com a component de la pólvora. Les primeres visites turístiques daten del 1843, encapçalades pel general Prim, i les coves es van obrir de manera continuada al públic a partir de 1934, amb algun tancament posterior durant la Guerra Civil. Avui, la visita, sempre guiada, permet recórrer uns 500 metres de galeries, entre estalactites i estalagmites, i baixar pel Pou del Diable, un estret pou de 66 graons.

Estació de Piera

Estació de Montserrat