ST205
● Moderada
🌿 Cingles de Bertí
Travessa d'aresta pel límit entre Osona i el Vallès Oriental, que resegueix bona part de la impressionant cinglera de la Serra de Fonderola, un dels grans reclams de l'excursionisme tècnic d'aquest sector. El recorregut passa a tocar de la via ferrada de les Baumes Corcades, sense fer-la, i puja fins al Puigsagordi, el cim més carismàtic de la serra, tot i no ser-ne el més alt, coronat sempre per una gran bandera que oneja ben visible des de Centelles. La travessa continua per la carena fins al Puig de Castellar, dominat per un conjunt d'antenes de telecomunicacions, i baixa finalment cap al santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, un dels monuments més estimats de tot Balenyà, en un recorregut que combina panoràmiques d'alçada amb un notable patrimoni religiós de tancament.
El pas que la companyia va tancar el 1900 (Centelles)
L'arribada del tren a Centelles el 1875, amb el tram de Granollers a Vic, va dividir en dos el nucli urbà, ja que la via tallava l'antic camí als Casals. Aquell pas, situat al costat mateix de l'estació, l'utilitzaven diàriament els obrers de la indústria tèxtil Estabanell i Pahisa i de la fàbrica de pells per a guants d'Esteve Comella per anar a la feina. El maig de 1900 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España el va tancar, i es van obrir llargues negociacions amb l'Ajuntament entre instal·lar-hi una passarel·la o mantenir-hi un pas a nivell. Finalment se n'hi va construir una, la mateixa que avui salva les vies a peu d'estació, aixecada amb una nova estructura metàl·lica l'any 1975.
Més històries ferroviàries:
Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda
Aquesta església d'origen romànic, documentada ja l'any 955 amb el nom de Sant Fructuós de Balenyà, es va consagrar oficialment l'any 1083 i es creu que va ser l'epicentre del primer nucli habitat del municipi. Al llarg dels segles ha rebut diverses advocacions, entre elles Santa Maria de les Dones al segle XII o la Mare de Déu de la Bona Sort al segle XVII, fins a adoptar el nom actual l'any 1775, quan la població hi acudia a demanar protecció davant d'epidèmies de pesta. L'any 1654 va ser incendiada per les tropes franceses, fet que en va obligar la reconstrucció del portal en estil renaixentista, i la imatge actual de la Verge, tallada en fusta de Guinea, és una reproducció de l'original destruït en aquell episodi. L'edifici combina així elements romànics, gòtics i barrocs fruit d'ampliacions successives, i continua sent avui un dels monuments més estimats pels habitants de Balenyà.
Carregant...
