Llarga i dura travessa per Osona i el Moianès que uneix dos dels castells més espectaculars de tota la comarca, tots dos només visitables per l'exterior atès el seu estàs ruinós però igualment imponents. El castell de Centelles, també conegut com de Sant Martí, es dreça enlairat dalt de l'agulla del mateix nom, abocat sobre el Congost, mentre que el de Castellcir, o de la Popa, corona una roca que des del nord-est sembla del tot inexpugnable, tot i que un sender hi accedeix per ponent. Entre l'un i l'altre, el recorregut travessa la Sauva Negra, un bosc humit i ombrívol de faigs, roures i blades que transporta el caminant a paisatges més propis de latituds més septentrionals, i s'atura també a les ruïnes de Santa Maria Savall, una antiga església i convent documentats des de finals del segle IX. La combinació de fortificacions medievals, bosc singular i panoràmiques sobre el Montseny en fa una de les travesses més completes d'aquest sector de la Catalunya central.
Centelles, l'estació ajornada per la guerra carlina
L'estació de Centelles va entrar en servei el 1875, amb el tram de 40 quilòmetres entre Granollers i Vic, però la inauguració oficial no es va fer efectiva fins al 12 de març de 1876, un any més tard del previst, per culpa dels combats de la Tercera Guerra Carlina que van retardar les obres finals. Seixanta anys després, l'esclat de la Guerra Civil el 1936 va deixar l'estació en zona republicana, amb el control efectiu passant a mans dels comitès obrers i ferroviaris arran del decret d'incautació del 3 d'agost. Amb l'arribada de les tropes franquistes a Catalunya el 1939, la Companyia del Nord en va recuperar el control.
Castell de Castellcir (Castell de la Popa)
Enlairat dalt d'una roca de perfil tan escarpat que, vist des del nord-est, sembla del tot inexpugnable, el castell de Castellcir, popularment conegut com el castell de la Popa, apareix documentat per primera vegada l'any 1014. A començaments del segle XI hi consta ja la nissaga dels Castellcir, amb Gerard de Castellcir com a primer titular conegut, una família que va mantenir la possessió dels drets del castell tot i pagar un tribut anual al monestir de l'Estany. La nissaga es va extingir l'any 1348, arran de la mortaldat provocada per la Pesta Negra, un episodi que va afectar de manera dramàtica bona part de la població de la comarca. Malgrat el seu aspecte defensiu inexpugnable des del nord-est, un sender permet accedir-hi per ponent, facilitant avui la visita de les seves restes, tot i que pel seu estat de conservació, trobareu l'accés a l'interior habitualment tancat.
Carregant...