De Maçanet-Massanes a Sils pel castell de Torcafelló i l'Estany de Sils

Farcit d'elements patrimonials i naturals, aquest recorregut fàcil pel bell mig de la depressió de la Selva uneix les estacions de Maçanet-Massanes i Sils, especialment agradable a la primavera quan els camps floreixen. El sender puja fins al turó de Sant Jordi, on es dreça el castell de Torcafelló, un jaciment que ja va estar ocupat en època ibèrica i romana molt abans que s'hi bastís la fortificació medieval. La baixada travessa terres antigament ocupades per l'estany de Sils, el llac natural més gran que va tenir Catalunya fins a la seva dessecació al segle XIX, un procés impulsat per combatre el paludisme i guanyar terres de conreu, en un recorregut planer i fàcil de seguir.

El poblat que va crear el tren enmig de no-res (Maçanet-Massanes)

L'estació de Maçanet-Massanes va néixer entre 1860 i 1862 com a punt de confluència entre les dues línies que sortien de Barcelona cap a França, una per l'interior via Granollers i l'altra per la costa via Mataró, d'aquí el seu antic nom, Empalme. Amb aquesta unió es tancava pel nord el vuit ferroviari català, la xarxa que envolta Barcelona formada per les dues línies que se separen i es tornen a trobar, delimitada pel sud per l'estació de Sant Vicenç de Calders. Situada lluny de qualsevol nucli habitat, a cavall dels termes de Maçanet de la Selva i Massanes, l'estació va generar al seu voltant un petit poblat ferroviari propi, amb habitatges per als treballadors. L'edifici de viatgers es troba encara avui entre les dues platges de vies, en forma de Y. No va adoptar el nom actual fins al 1950.

El Castell de Torcafelló

Al capdamunt del turó de Sant Jordi es dreça aquest castell, construït cap a l'any 1080 i documentat per primer cop l'any 1106, quan Guillem Ponç, del llinatge dels Cabrera, en va jurar fidelitat al comte Ramon Berenguer I. Les excavacions arqueològiques han demostrat que el mateix turó ja havia estat ocupat en època ibèrica final, entre els segles II i I aC, i posteriorment en època romana, abans que s'hi bastís la fortificació medieval. Del conjunt original, abandonat cap a mitjan segle XIII, se'n conserven diverses estructures disperses, entre elles el fossat, mentre que sobre les seves runes es va aixecar l'any 1450 la capella gòtica de Sant Jordi. Entre 1845 i 1849, durant la Segona Guerra Carlina, tropes valencianes hi van instal·lar una torre de la línia militar de telegrafia òptica entre Barcelona i Girona, avui desapareguda, que va acabar de donar-li l'aspecte fortificat que presenta encara avui.