Curta i planera, aquesta circular des de l'estació de Sils descobreix els diversos paisatges que conformen el territori del municipi. El recorregut comença al barri de l'església, amb les seves cases antigues i el temple de Santa Maria, i continua a través de boscos mediterranis d'alzina, camps i pollancredes, fins a arribar a la vegetació de zones humides i a l'espai natural de l'Estany de Sils, en procés de recuperació. El punt central de la travessa és l'Observatori Vell, un dels primers aguaits instal·lats a la zona, amb magnífiques vistes sobre la llacuna temporal, una superfície inundable que varia segons les pluges, i sobre els prats de dall que s'hi estan recuperant.
L'estació que mai va tenir línia pròpia (Sils)
Sils no només ha estat estació de pas. El 1929 la Diputació de Girona va encarregar a l'enginyer José Paz Maroto el projecte d'un ferrocarril que hi havia de néixer per unir l'Empalme, l'actual Maçanet-Massanes, amb Anglès, passant per Santa Coloma de Farners. Serien 26 quilòmetres amb un túnel de 355 metres i diversos viaductes, amb estacions a Riudarenes i Sant Martí Sapresa, un baixador a Brunyola i una gran estació a Santa Coloma, l'única de tipus especial de tot el traçat. Hauria estat l'única línia pròpiament de la comarca de la Selva, un vell anhel que arrencava de mitjan segle XIX amb propostes de rams, camins de ferro moguts per cavalls i tramvies que mai van reeixir. Com totes les altres, el projecte de 1930 tampoc es va arribar a construir mai.
Més històries ferroviàries:
L'Observatori Vell
Aquesta construcció, un dels primers aguaits instal·lats a la zona per a l'observació de fauna i flora, marca el punt central de la ruta que en pren el nom i permet contemplar la llacuna temporal que caracteritza aquest sector de l'Estany de Sils. Es tracta d'una superfície inundable que varia segons les pluges, envoltada de prats de dall que actualment es troben en procés de recuperació dins l'espai natural. La seva ubicació, en un tram on conflueixen diferents ambients del territori de Sils (bosc mediterrani, camps de conreu, pollancredes i zona humida), en fa un dels punts d'observació més valorats per als qui volen conèixer de prop aquest paisatge. Es tracta d'una de les poques àrees d'inundació natural que encara es conserven a Catalunya, un tipus d'ecosistema que ha anat en clara recessió durant els darrers segles arreu del territori.
Carregant...