L'Òrbita Alta. Ruta circular pel Parc de les Capçaleres del Ter i del Freser

Més de cent quilòmetres i vint-i-cinc cims per damunt dels 2.000 m defineixen aquesta descomunal travessa d'alta muntanya pel Pirineu oriental català. El recorregut envolta de cap a cap el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, encadenant els grans cims que en marquen el perímetre, entre ells el Puigmal, el Bastiments i el Costabona, i passant per punts emblemàtics com Núria, Camprodon i diversos refugis de muntanya que permeten dividir la travessa en etapes. Ja en el tram final, després de coronar el Taga, el descens cap a Ribes de Freser travessa un conjunt de búnquers de la Línia P, construïts durant el franquisme, que aporten un contrapunt de memòria històrica recent a una travessa dominada per la resta pel paisatge d'alta muntanya.

Els funiculars que mai van pujar a Núria (Ribes de Freser)

Abans que es construís el cremallera que avui coneixem, es van arribar a plantejar dos projectes de funicular per salvar el desnivell fins a Núria, un per les Roques de Tot el Món, sota els vessants de Torreneules i la Font Negra, i un altre des de l'antic molí de Queralbs, pujant per la serra de Font Alba. Tots dos es van descartar per manca de finançament. Quan l'enginyer Santiago Rubió i Tudurí, el mateix que havia construït el funicular de Gelida, va voler recuperar la idea, va generar una rivalitat tan forta amb el projecte rival del cremallera que el bisbe de la Seu d'Urgell va haver d'intervenir-hi personalment. El funicular es va acabar diluint, i el cremallera, aprovat per Reial Ordre el 1926, es va inaugurar el 22 de març de 1931, convertint-se en l'últim ferrocarril de via estreta construït a Catalunya.

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Amb 14.750 hectàrees repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, aquest espai protegit concentra els paisatges més representatius d'alta muntanya de tot el Pirineu oriental. La seva declaració, l'any 2015, va culminar una reivindicació que es remuntava a l'any 1932, quan el Regional Planning dels germans Rubió i Tudurí ja incloïa bona part d'aquest territori com a reserva de paisatge. Entremig, el 1966, el franquisme el va convertir en Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases, una figura centrada exclusivament en la regulació cinegètica i sense cap sensibilitat territorial. El parc inclou dos enclavaments exclosos de la protecció, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i d'Ulldeter-Morens, i limita a l'altra banda de la carena amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, en territori francès, formant conjuntament un dels espais transfronterers de major valor natural i immaterial de tots els Pirineus.