Volta a les mines de Ribes de Freser, la cova de Rialb, Ventaiola i el castell de Sant Pere

Interessant recorregut circular que ressegueix parcialment la coneguda Ruta de les Mines, visitant algunes de les explotacions més representatives del vessant sud del cim d'Estremera, un contrafort del Puig de Dòrria. La Vall del Freser conserva un ric patrimoni miner que es creu originari de l'època romana, aprofitat sobretot durant els segles XIX i XX per l'abundància de ferro d'aquest sector del Ripollès. El recorregut s'atura també a la cova de Rialb, un important jaciment arqueològic excavat per l'Institut d'Estudis Catalans als anys trenta i, dècades més tard, per l'arqueòleg Eudald Carbonell, que hi va recuperar restes tant del paleolític com del neolític. El retorn cap a Ribes passa per Ventaiola i per les ruïnes del castell de Sant Pere, punt final que corona una travessa amb força ambient de muntanya i patrimoni divers.

Un ferrocarril miner que baixava l'arsènic cap a la vall

Als vessants que s'enfilen sobre Ribes de Freser, a prop del Collet de les Barraques, encara es poden resseguir les restes de la mina Saragossa. Es tracta d'una antiga explotació d'arsènic, principalment pirita arsenical, treballada per la Sociedad Aurífera de los Pirineos Orientales des del 1843, amb més intensitat a partir del 1894. Per transportar el mineral es va instal·lar una xarxa de petits ferrocarrils de via estreta dividida en dos trams, de 4 i 3 km, cap a Queralbs, alguns dels quals funcionaven a sang, és a dir, amb vagonetes empeses o tirades per matxos. La resta del material es feia baixar amb l'ajuda de petits telefèrics o per la pista forestal que comunicava amb Fustanyà i la vall de Ribes. Avui dia, la galeria principal, de més de 435 metres de profunditat, encara conserva restes de les travesses de fusta de l'antiga via.

La Cova de Rialb

Aquesta coneguda cavitat, d'uns 500 metres de recorregut, es troba penjada sobre les vies del tren, amb el vestíbul principal accessible per un camí que hi mena des del centre de Ribes de Freser. Coneguda des de temps immemorials pels habitants de la contrada, en va quedar constància escrita ja a principis del segle XX, quan l'excursionista Artur Bofill la va esmentar en un dels seus relats sobre la vall de Ribes i Núria. Als anys trenta, l'Institut d'Estudis Catalans en va dur a terme una primera excavació científica, i dècades més tard, ja a finals del segle XX, l'arqueòleg Eudald Carbonell hi va recuperar noves restes que confirmen una ocupació humana tant en època paleolítica com neolítica. Es tracta d'un dels jaciments en cavitat més rellevants de tota la comarca del Ripollès, testimoni d'una presència humana molt anterior a l'activitat minera que dona nom a la resta del recorregut.

Estació de Ribes de Freser