De Ripoll a Ribes de Freser per Sant Amand i el Taga pel Camí Vidabona

Variant més llarga i completa de la travessa ST176, aquesta ruta allarga el recorregut fins a Ribes de Freser tot afegint el cim del Taga a l'ascensió de Sant Amand, dos dels grans miradors del Ripollès. Molt dura pel desnivell i la distància acumulats, la travessa és també una de les més carregades de simbolisme de tot el catàleg, ja que resegueix bona part del territori on tradicionalment s'ha situat la llegenda del Comte Arnau, un personatge a cavall entre la història i el mite que ha inspirat autors com Jacint Verdaguer o Joan Maragall. El recorregut segueix el Camí de Vidabona fins al cim de Sant Amand, passa pel Coll de Jou, on es pot optar per pernoctar al refugi lliure de Sant Jordi per dividir la travessa en dues etapes, i continua fins al Taga, un dels 100 Cims de la FEEC i sostre de la Serra Cavallera, abans de baixar cap a la vall de Ribes.

El pont giratori oblidat de Ripoll (Ripoll)

Quan Ripoll era un dels grans nusos ferroviaris del país, amb bifurcació cap a Puigcerdà i cap a Sant Joan de les Abadesses, l'estació necessitava un sistema per invertir el sentit de les locomotores de vapor, que només podien circular en una direcció. Per això s'hi va instal·lar una placa giratòria connectada a un dipòsit de màquines, una peça mecànica que permetia fer girar tota una locomotora sobre si mateixa per tornar-la a col·locar a la via correcta. Avui, catalogada pel MNACTEC com a element de patrimoni industrial, la placa giratòria de Ripoll es conserva en molt mal estat i desconnectada de la xarxa, un testimoni oblidat de l'època en què l'estació manejava tot el trànsit ferroviari del Ripollès.

Lluís Maria Xirinacs, al Pla de Cal Pegot

Al pla de Cal Pegot, el punt on el Camí de Vidabona dibuixa una X sobre el terreny, hi va morir el 6 d'agost del 2007 en Lluís Maria Xirinacs, capellà, activista polític i exsenador, que havia planificat la seva mort per a aquell mateix dia, en què complia 75 anys. Xirinacs hi va oferir la seva vida mitjançant una vaga de fam, en un acte que ell mateix descrivia com d'alt nivell espiritual: "Ofereixo el do més preuat, que és la meva vida, per l'alliberament del meu poble, per l'alliberament de tots els pobles oprimits de la terra, per la natura presonera nostra". Va escollir aquest indret perquè, segons el seu propi pensament, era on "es va coure la nostra llengua i nació", situant al sud, cap a Santa Maria de Vidabona, allò que ell anomenava el mite de la plenitud nacional, i al nord, cap a la serra de Sant Amand, el mite de l'Amic i l'Amat de Ramon Llull. Avui, un monòlit recorda aquest gest al mateix indret on va tenir lloc, convertint el Pla de Pegot en un punt de pas carregat de significat per a qui recorre aquest tram del Camí de Vidabona.