Travessa dels Monjos a Vilanova i la Geltrú pel Puig d'Àliga (100 Cims) i el Camí Ramader de Marina

Sortint des de l'estació dels Monjos, aquesta llarga travessa resegueix un mil·lenari camí de transhumància que històricament comunicava els Pirineus amb el mar, conegut també com la Carrerada Reial de la Cerdanya, ara convertit en itinerari de senderisme conegut com el camí ramader de la Marina. El recorregut travessa el Parc del Foix, un espai natural protegit d'unes 3.157 hectàrees on destaca el pantà homònim, una de les poques zones humides del Penedès, i puja fins al Puig d'Àliga, un dels 100 Cims de la FEEC, en una petita desviació respecte al traçat principal. La caminada combina corriols pedregosos amb trams de pista cimentada i algun sector urbà, i es tanca amb un curt passeig marítim just abans d'arribar a la platja de s'Adarró, punt final històric del camí ramader.

L'estació que va créixer amb el ciment (Els Monjos)

El tren va arribar als Monjos el 15 d'abril de 1865, amb l'obertura del tram entre Martorell i Tarragona. El poble que va créixer al seu voltant, el barri del Pla de l'Estació, no es va formar només per als viatgers, ja que el 1901 hi va néixer també la fàbrica de ciment Cementos y Cales Freixa, que amb el temps es convertiria en Uniland. L'estació va disposar d'una via morta pròpia, la número sis, dedicada exclusivament a donar servei a la fàbrica. El 1973 Freixa es va fusionar amb Cementos Bustems i Fradera de Vallcarca per formar Uniland, i avui la planta, ja integrada al grup Cementos Portland Valderrivas, es planta just al costat de les vies, amb una presència tan aclaparadora que l'estació sembla trobar-se pràcticament dins seu.

El Castell de Penyafort

Erigit originalment al segle XI com a torre de defensa dependent del castell d'Olèrdola, aquest conjunt arquitectònic domina bona part de la plana del Penedès des de la seva posició elevada a la riba esquerra del riu Foix. Els vestigis més antics són una torre de planta circular envoltada de diverses estances disposades en semicercle, que la tradició situa com la casa natal de Sant Ramon de Penyafort, nascut cap a l'any 1185 i que amb el temps esdevindria general de l'orde dels dominicans i confessor del rei Jaume I. A partir de l'any 1602, arran de la seva canonització, el conjunt es va ampliar amb la construcció d'un convent dominicà i una església, que van conviure amb les restes de l'antic casal fins a la desamortització del 1837, quan va passar a mans privades. Reformat a finals del segle XIX com a espai d'esbarjo per a la burgesia industrial catalana, i després d'haver acollit una presó republicana durant la Guerra Civil, l'edifici va ser adquirit l'any 2002 per l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, que n'ha impulsat la restauració i la difusió com a patrimoni obert al públic.