De Vic a Manlleu per la Ruta del Gurri i la Ruta del Ter GR-210

Aquesta agradable caminada uneix Vic i Manlleu seguint gairebé e forma íntegra la Ruta del Ter (GR-210) i la seva variant Ruta del Gurri, dos itineraris que permeten descobrir els principals espais fluvials d'Osona. El recorregut acompanya el curs dels rius Gurri i Ter entre boscos de ribera, passeres, meandres i camins molt planers, alhora que passa a prop d'antigues rescloses, canals i fàbriques que testimonien la importància industrial del riu. És una ruta fàcil, ideal per gaudir de la natura i del patrimoni històric a tocar de les dues capitals de la comarca.

El tren que va portar el carbó a les fàbriques de Vic

El 8 de juliol de 1875 arribava el tren a Vic, amb l'obertura del tram entre Granollers i la ciutat per part de la companyia que buscava connectar les mines de carbó del Ripollès amb les indústries tèxtils de Barcelona. Fins llavors, el carbó s'importava d'Anglaterra amb un sobrecost considerable, i l'arribada del ferrocarril el va convertir en una alternativa viable, impulsant una autèntica revolució industrial a la comarca d'Osona. L'edifici original, situat uns 50 metres més amunt de l'actual, va ser substituït el 1910 per la nova estació, inaugurada coincidint amb el centenari del naixement de Jaume Balmes. L'actual estació conserva la façana històrica de l'antiga Companyia del Nord, amb la inscripció «Norte» encara visible.

Jaciment arqueològic de l'Esquerda

Situat un quilòmetre al sud de la ruta, l'Esquerda és un assentament ibèric i medieval d'alt valor històric situat al capdamunt d'una península espadada que corona un gran meandre del riu Ter, a cavall entre Roda de Ter i les Masies de Roda. L'indret destaca per haver acollit una ocupació humana gairebé contínua de 2.500 anys, que abasta des del final de l'Edat del Bronze (segle VIII aC) i el període ibèric, quan actuava com un important oppidum fortificat dels ausetans, fins a l'època medieval (segles VIII a XIII dC), moment en què s'hi va alçar una església romànica i una línia de muralles abans del seu abandonament definitiu l'any 1314. Les excavacions sistemàtiques mantingudes des del 1977 han permès museïtzar el recinte amb una ruta senyalitzada que ajuda a comprendre didàcticament les estructures dels tallers de ferro ibèrics, el sistema defensiu i la necròpolis medieval.