De Celrà a Bordils seguint la ruta del Ter, els arbres nonumentals i els refugis antiaeris

Caminada plana i entretinguda pel Gironès que combina tres itineraris temàtics en un mateix recorregut vora el riu, aprofitant els boscos de ribera i els camps de conreu que caracteritzen aquest tram del Ter. El traçat resegueix la séquia de Vinyals, un canal de reg del segle XVIII que encara avui distribueix aigua entre els termes de Campdorà i Celrà, i passa per diversos exemplars notables d'arbres monumentals, entre freixes i alzines centenàries, disseminats pels marges del sender. Al llarg del trajecte apareixen també diversos refugis antiaeris de la Guerra Civil, camuflats entre la vegetació, testimonis d'un episodi bèl·lic que va afectar directament aquesta zona rural. La caminada es tanca a Bordils, on val la pena aturar-se a contemplar l'església de Sant Esteve, d'estil gòtic amb detalls renaixentistes.

El tren que alimentava la fàbrica de tanins

L'estació de Celrà, inaugurada el 28 d'octubre de 1877 amb el tram Girona-Figueres de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, va conviure durant dècades amb un segon ferrocarril, el tren petit o tramvia del Baix Empordà, que unia Palamós amb Girona i, des de 1928, amb Banyoles. La línia es va inaugurar el 1887 entre Palamós i Flaçà, però no va arribar fins a Girona, i per tant fins a Celrà, fins al 1921. Des del port de Palamós hi transportava la fusta destinada a la fàbrica Pagans de Celrà, dedicada a l'extracció de tanins, i en feia també l'exportació dels productes acabats. El 1900 es va bastir el nou edifici de viatgers de la línia gran i el 1902 s'hi va instal·lar una línia telegràfica també d'ús veïnal.

La Séquia de Vinyals

Aquest canal de reg, encara en ple funcionament, es va originar a partir de dues concessions atorgades pel Reial Patrimoni els anys 1748 i 1750 a favor de Mateu de Vinyals, hisendat de Flaçà, per aprofitar les aigües del Ter en terres que fins aleshores eren de secà als termes de Campdorà i Celrà. Les mateixes concessions autoritzaven la construcció de dos molins fariners, un a Campdorà i l'altre a Bordils, aquest darrer executat entre el desembre de 1812 i el març de 1813. Des de l'any 1981, la séquia és propietat de la Comunitat de Regants que en porta el mateix nom, i continua distribuint aigua per als conreus d'aquesta zona del Gironès. Es tracta d'un exemple destacat de la introducció de noves tècniques agrícoles a la Catalunya del segle XVIII, un patrimoni hidràulic que ha perdurat pràcticament intacte fins als nostres dies.

Estació de Celrà

Estació de Bordils-Juià