Variant de la Ruta del Ter entre Celrà i Flaçà per Bordils, Sant Joan de Mollet i Sant Cebrià

Caminada plana pel Gironès que resegueix la Ruta del Ter travessant una successió de petits nuclis històrics, entre camps de conreu i plantacions alineades d'àlbers i pollancres que donen un caràcter propi al paisatge d'aquest tram del riu. El recorregut, majoritàriament sobre paviment dur, s'atura a Bordils per visitar l'església de Sant Esteve, d'estil gòtic amb detalls renaixentistes que contrasta amb el romànic més habitual de la zona, i al rentador públic de 1932 del carrer de la Creu. Passada la riera de Sant Martí Vell pel paratge ombrívol de la Palanca, la travessa continua fins al petit nucli elevat de Sant Joan de Mollet, on es visita l'enorme església parroquial del segle XIX, abans de tancar el recorregut a Flaçà. Pel camí es descobreixen també un parell de refugis antiaeris de la Guerra Civil, alguna ermita i diversos arbres monumentals, com l'alzina de la Cànova.

El poble amb dos trens (Flaçà)

L'estació de Flaçà va entrar en servei el 17 de desembre de 1877, amb l'obertura del tram entre Girona i Figueres construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França. Deu anys després, el 1887, s'hi va afegir el carrilet de via estreta cap a Palamós, avui desaparegut. La confluència de les dues línies va convertir el barri de la Bolla, format a redós de l'estació, en el punt més important del municipi, per damunt del nucli antic entorn de l'església de Sant Cebrià. Encara avui la plaça on s'aixeca l'edifici de viatgers es diu plaça de l'Estació del Carrilet, en record d'aquella línia desapareguda, i entre els dos cossos de l'edifici hi ha una escultura de Josep Viñas de l'any 1989 titulada Impacte.

L'Església de Sant Joan de Mollet

En un petit nucli elevat, apartat del traçat principal de la Ruta del Ter, es dreça l'església parroquial de Sant Joan, construïda al segle XIX amb unes proporcions notablement grans en relació amb la modèstia del poble que l'envolta. Aquesta desproporció entre la magnitud de l'edifici i la petita població del municipi, un dels més menuts de la comarca del Gironès, sorprèn a qui s'hi acosta per primer cop. La construcció, relativament recent en comparació amb el romànic que predomina en altres nuclis propers com Sant Cebrià o Sant Martí Vell, reflecteix un moment de renovació arquitectònica religiosa força estès arreu de la plana empordanesa i gironina durant el segle XIX. Avui, l'església continua sent l'element més visible i identificatiu de Sant Joan de Mollet, un breu però interessant desviament respecte al traçat habitual de la ruta fluvial.