De Sant Quirze de Besora a La Farga de Bebié pel castell de Besora (100 Cims) i els Bufadors de Beví

Travessa pel Bisaura que corona l'històric castell de Besora i s'endinsa en el món màgic dels Bufadors, unes esquerdes geològiques on la molsa i el silenci creen un microclima fascinant.

La Farga de Bebié

El baixador de La Farga de Bebié forma part de la línia Barcelona–Ripoll, oberta en aquest tram el 20 de juny de 1880 per la Sociedad del Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesses, construïda per connectar els jaciments carbonífers d'Ogassa amb les indústries de Barcelona. L'estació serveix la colònia tèxtil fundada el 1895 pel suís Edmond Bebié, estratègicament situada al meandre del Ter per aprofitar l'aigua del molí de Rocafiguera. Ferrocarril i indústria naixeren pràcticament de la mà en aquest racó de l'Osona més pirinenca. Actualment l'estació té poques circulacions, així que qualsevol ruta que la contingui cal consultar més que mai els horaris de pas.

Els Bufadors de Beví

Al vessant nord de la Serra de Bufadors, enmig d'una espessa fageda, s'amaga un conjunt de cavitats gravitacionals format per un trencament de la cresta rocosa, resultat de l'acumulació successiva d'estrats geològics. Aquestes escletxes i avencs, comunicats entre si per l'interior de la roca, mantenen l'aire del seu interior a una temperatura constant d'uns 14 graus, cosa que provoca un curiós fenomen tèrmic: els dies molt calorosos, l'aire fred, més pesant, surt amb força pels forats situats a cotes més baixes, mentre que als dies freds passa a l'inrevés amb l'aire calent i humit de l'interior. Aquest bufar constant, perceptible fins i tot a l'oïda en determinades condicions, és el que dona nom tant a les cavitats com a tota la serra. Envoltat de roques cobertes de molsa i d'una flora rupícola pròpia d'ambients ombrívols i humits, es tracta d'un dels indrets més singulars, i alhora més desconeguts, de tot Osona.

Estació de Sant Quirze de Besora

Estació de La Farga de Bebié