Torre de guaita d'origen incert i pavelló de caça inclosos, aquesta caminada pel Baix Llobregat combina senderisme i cultura en un mateix recorregut. El traçat s'inicia travessant la Colònia Güell, on val la pena aturar-se a visitar la Cripta dissenyada per Antoni Gaudí, i continua per l'Anell Verd de Sant Boi fins a l'ermita de Sant Ramon, un dels 100 Cims de la FEEC des d'on s'obren àmplies vistes sobre tot el Baix Llobregat. La baixada passa a tocar de la torre de Benviure, dels segles X al XII, i del pavelló de caça dels marquesos de Cornellà, abans d'endinsar-se al centre històric de Sant Boi, on es pot completar la visita amb el palau de Marianao i la seva torre mirador.
Els rails ocults de la fàbrica de la Colònia Güell (Colònia Güell)
La Colònia Güell conserva una curiosa història ferroviària dins del seu antic recinte fabril. La fàbrica tèxtil, construïda a partir de 1890 i accionada per una màquina de vapor alimentada amb carbó, disposava d’una xarxa pròpia de rails i vagonetes que recorria els diferents edificis. Per aquestes vies internes es transportaven els materials entre les filatures, els telers, els tintats, els assecadors i els tallers, facilitant el complex procés de transformació del cotó. No es tractava, per tant, del ferrocarril que arribava des de l’exterior, sinó d’un petit sistema ferroviari industrial integrat en el funcionament quotidià de la fàbrica. Avui, aquesta infraestructura pràcticament desapareguda és un testimoni poc conegut del passat industrial de la Colònia.
Més històries ferroviàries:
La Cripta Güell
Concebuda per Antoni Gaudí com a temple de la futura colònia industrial que Eusebi Güell volia aixecar a Santa Coloma de Cervelló, aquesta cripta és l'única part construïda d'un projecte molt més ambiciós que havia de culminar amb una església completa, mai arribada a fer-se per manca de finançament després de la mort del mateix Güell. Les obres es van dur a terme entre 1908 i 1914, en un dels períodes de plena maduresa creativa de l'arquitecte, que hi va aplicar per primer cop a gran escala el sistema d'arcs catenaris i columnes inclinades que després reprendria a la Sagrada Família. L'estructura, feta amb maó vist, basalt i escòria de fàbrica, s'integra en el pendent natural del terreny boscós que l'envolta, sense necessitat de grans fonaments artificials. Declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2005 com a part del conjunt d'obres de Gaudí, la Cripta és considerada per molts historiadors de l'art un dels precedents més clars i experimentals de tota la seva obra posterior.
Carregant...