La serra de Monteró (100 Cims) pels quatre jaciments arqueològics i el Camí de Ribera

Ascensió amb un fort component arqueològic, aquesta ruta circular puja fins al tossal de Monteró, un dels 100 Cims de la FEEC i un enclavament estratègic que domina la sortida del riu Segre pel congost de Camarasa. El recorregut permet resseguir els quatre sectors del jaciment, coneguts com Monteró 1, 2, 3 i 4, ocupats de forma continuada des de l'edat del ferro fins a època romana, i encara amb cicatrius visibles d'uns nius de metralladora construïts durant la Guerra Civil. La baixada, per la coma de Gelis, condueix fins al Camí de Ribera, un tram que resseguix la riba est del pantà de Sant Llorenç, sota els penya-segats de la mateixa serra de Monteró, i coincideix en part amb el traçat del Camí de Sant Jaume del Segre, abans de tancar el cercle a l'estació de sortida.

El tren que va créixer amb els pantans de la Canadenca

Quan el tram fins a Balaguer es va inaugurar el 1924, dins el projecte del Transpirinenc Central que havia d'unir Lleida amb el Pallars, uns quilòmetres més amunt ja hi treballava la companyia Riegos y Fuerza del Ebro, coneguda popularment com la Canadenca, aixecant les preses de Camarasa i Sant Llorenç de Montgai per produir electricitat destinada a la indústria de Barcelona. Les obres de la central de Camarasa, iniciades el 1917, van arribar a ocupar 1.500 treballadors, un moviment de gent i de material que la via encara en construcció també va acabar servint. El ferrocarril no assoliria Tremp i la Pobla de Segur fins al 1951, de manera que la seva lenta progressió per aquesta mateixa vall es va anar fent, any rere any, en paral·lel al gran desplegament hidroelèctric que transformava el territori que travessava.

El jaciment de Monteró

Al capdamunt del tossal que dona nom a aquesta serra es troba un dels conjunts arqueològics més importants de la comarca de la Noguera, conegut des dels anys trenta del segle passat, quan el Centre Excursionista de Balaguer en va documentar per primer cop les restes ceràmiques i metàl·liques. El jaciment principal, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2015 i excavat de forma continuada per la Universitat Autònoma de Barcelona des del 2001, correspon a un enclavament militar romà bastit sobre un assentament iber anterior, aprofitant una posició estratègica amb control visual sobre bona part de la Noguera. Al seu voltant es distribueixen tres sectors més, entre ells un conjunt de sitges d'època ibèrica situat en una petita fondalada i un altre punt malmès per la instal·lació de nius de metralladora durant la Guerra Civil. El jaciment ha patit un espoli important al llarg de dècades per part de detectoristes, tot i que les excavacions regulars n'han frenat en bona part la degradació.

Estació de Sant Llorenç de Montgai