De Sant Quirze Besora a Torelló pel Serrat Alt (100 Cims), els Tres Batlles i el castell de Torelló

Dominada per extenses fagedes, aquesta llarga travessa pel vessant nord de la serra de Bellmunt uneix dues poblacions d'Osona seguint els senders GR-3 i PR C-45. El recorregut s'endinsa en boscos d'extrema bellesa fins als Tres Batlles, punt des d'on es pot fer una petita desviació opcional cap al Serrat Alt, incorporat a la llista oficial dels 100 Cims l'any 2022. La baixada final cap a Torelló passa a tocar de les ruïnes del castell de Torelló, on una petita escala de ferro opcional en facilita l'accés, tancant una travessa que combina bosc espès i fortificació medieval.

Tres estacions bessones (Sant Quirze de Besora)

Torelló, Manlleu i Sant Quirze de Besora comparteixen alguna cosa més que la mateixa línia, ja que les tres estacions són idèntiques quant a disseny i construcció. Cap de les tres disposava originalment de marquesina, i per instal·lar-n'hi una calia aixecar dos mòduls laterals a banda i banda de l'edifici principal, una obra que es va acabar fent cap al 1928, coincidint amb l'electrificació de la línia. Sant Quirze de Besora, concretament, es va inaugurar oficialment el 20 d'octubre de 1879, amb la posada en servei del tram de 8,4 quilòmetres des de Torelló. Avui, tot i mantenir el mateix disseny, les tres poden lluir colors de façana diferents entre elles, ja que Adif no els aplica un esquema de pintura unificat.

La Capella de Montserrat de Can Guixà

Amagada rere un dens bosc de bambú, teixos, sequoies i xiprers centenaris, aquesta petita ermita es va construir a la darrera dècada del segle XIX pels propietaris de la fàbrica tèxtil de Can Guixà, situada al seu costat. Fundada l'any 1860 per l'igualadí Josep Guixà, la fàbrica va arribar a donar feina a més de tres-centes persones aprofitant la força motriu del riu Ter, tot i que mai va tenir associada una colònia com és habitual en aquest tipus d'indústries. L'accés es fa per un petit corredor amb escales de pedra que porta fins a un jardí amb antigues fonts avui seques, en un espai construït damunt del canal que abastia la fàbrica. La capella, d'estil eclèctic i modernista, té el sostre policromat i uns vitralls de colors que en formen una mena de semicúpula, mentre que al davant uns bancs envoltats de roques simulen les muntanyes de Montserrat, integrant capella i jardí en un mateix conjunt paisatgístic.