De Badalona a Montgat Nord pel turó de l'Home i el turó de Galzeran (100 Cims)

El turó de Galzeran, també conegut com a turó d'en Mates, marca la fita central d'aquesta llarga travessa entre dues estacions del Barcelonès i el Maresme. Al seu cim es conserva un monòlit geodèsic que l'any 1794 va servir per mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, una de les triangulacions que va permetre determinar la longitud oficial del metre. El recorregut, amb un tram inicial força dret des de Badalona, s'atura primer al turó de l'Home, amb magnífiques vistes al límit administratiu de les dues comarques, i travessa després Tiana, on es pot visitar un antic vagó de tramvia restaurat, testimoni de la línia que va unir aquesta vila amb Montgat entre 1916 i 1954. Pel camí es passa també per les restes d'un antic cementiri d'empestats, amb fragments del mur original i una pedra gravada amb símbols de la brevetat de la vida i de la mort.

El quiosc modernista de Badalona (Badalona)

A l'estació de Badalona, la primera de tota la línia del Maresme a renovar-se, inaugurada el 1899, hi va haver durant gairebé quaranta anys un petit quiosc de begudes de la marca Anís del Mono, dissenyat per Josep Puig i Cadafalch. El propietari de la firma, Vicenç Bosch i Grau, li'n va encarregar el disseny el 1896, tot i que la construcció es va retardar fins al 1900. Amb 14 metres d'alçada, tenia una base de pedra amb baix relleus vegetals, un cos lleuger de forja sobre quatre columnes, una coberta de metall repussat amb ceràmica de Lluís Bru i una alta agulla de ferro coronada pel famós mico amb l'ampolla d'anisat a la mà. L'estructura de ferro va sortir del taller de Manuel Ballarín. El petit quiosc va funcionar fins al 1936, any en què va ser desmuntat, probablement perquè el conveni amb la companyia no es va renovar.

El Cementiri dels Empestats

Al bell mig del Parc de la Serralada de Marina es conserven les restes d'un antic cementiri destinat als malalts que morien durant les èpoques d'epidèmia, aïllat expressament del nucli habitat per motius sanitaris. Del recinte original encara es distingeixen alguns fragments del mur que el delimitava, testimoni silenciós d'una pràctica funerària pensada per evitar el contagi en moments de crisi epidèmica. Un dels elements més singulars que s'hi conserven és una gran pedra de dos metres de diàmetre, on encara es poden apreciar gravades les imatges d'un rellotge de sorra, símbol tradicional de la brevetat de la vida, i d'una calavera, representació directa de la mort. Situat en un tram poc conegut d'aquesta travessa, el cementiri aporta una capa de memòria històrica ben diferent de l'interès purament paisatgístic que domina la resta del recorregut entre els dos turons.