Circular al pantà de Vallvidrera passant pels turons de Castellví i de Can Pasqual des del Baixador de Vallvidrera

Agradable passeig íntegrament dins el terme de Barcelona que permet conèixer, en un recorregut curt i moderat, una de les joies més desconegudes del Parc Natural de Collserola, el pantà de Vallvidrera. Aquest petit embassament, situat a l'obaga de la serra i nodrit per les aigües del torrent del Sot de la Cua del Bacallà, compta amb una zona de pícnic i un senzill restaurant a tocar de la caseta d'Aigües. El recorregut s'enfila després pels turons de Castellví i de Can Pasqual, dos modestos cims sense grans panoràmiques però envoltats d'una notable diversitat de vegetació, entre pins, alzines i pollancres, i passa per la font de Can Llevallol, coneguda antigament per les propietats de les seves aigües. La ruta passa també a tocar del túnel de la Mina Grott, una antiga conducció d'aigua d'uns 1,5 quilòmetres que abastia el barri barceloní de Sarrià.

El pas a nivell que l'estació ja no té

El Baixador de Vallvidrera, situat just a la sortida nord del túnel de Collserola, es va estrenar el 1916 amb la prolongació del tren de Sarrià fins a Les Planes. Originàriament l'edifici de viatgers quedava a un costat de la via, amb accés des de la carretera de Vallvidrera, i per canviar d'andana calia travessar les vies a peu pla, com era habitual en moltes estacions d'aquella època. Als anys cinquanta es van elevar les andanes i aquell pas a nivell es va substituir per un pas superior construït just sobre la boca del túnel, la mateixa solució que encara fa servir avui l'estació per repartir els viatgers cap a les dues bandes de la via.

La Font de Can Llevallol

A tocar de l'antiga masia homònima, avui convertida en un barri residencial del vessant occidental del pantà de Vallvidrera, brolla la font de Can Llevallol, coneguda des de temps antics per les suposades propietats medicinals de les seves aigües. Aquesta fama va portar fins i tot a la comercialització de l'aigua, embotellada i distribuïda en un moment en què l'aigua mineral de fonts naturals gaudia d'una consideració gairebé terapèutica entre la població urbana de Barcelona. La masia de Can Llevallol, visible des de l'altra banda del fondal on brolla la font, formava part del conjunt de pagesies que històricament van poblar aquest sector de la serra de Collserola, abans que l'expansió urbana de Vallvidrera n'anés transformant l'entorn. Avui, la font continua sent un punt de pas habitual per als qui recorren aquest tram del parc, tot i que ja fa temps que ha perdut l'ús comercial que la va fer coneguda.

Estació de Baixador de Vallvidrera