Del Baixador de Vallvidrera a Barcelona pel pantà de Vallvidrera, turó d'en Cors i St. Pere Màrtir (100 Cims)

Recorregut curt però ple de contrastos que travessa Collserola de nord a sud, combinant una de les joies del parc, el pantà de Vallvidrera, amb un dels seus cims més coneguts. El sender puja fins al turó d'en Cors entre alzines, pins i roures, acompanyat pel murmuri de dues fonts ombrívoles, abans d'enfilar-se cap al cim de Sant Pere Màrtir, força enlletgit per les antenes de telecomunicacions però igualment inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, on encara es conserven restes de l'antiga ermita i de les plataformes de bateries antiaèries de la Guerra Civil. La baixada final, molt dreta, es fa pel barri de la Mercè, un curiós conjunt de casetes blanques amagat dins de Barcelona que sorprèn a qui no el coneix, amb vistes constants sobre les mansions de Pedralbes.

El trenet turístic que va inspirar el ferrocarril de debò (Baixador de Vallvidrera)

Entre 1908 i 1916 va circular per l'antic túnel de la Mina Grott, il·luminat amb vuitanta bombetes de colors, un petit trenet elèctric de trenta-sis places que portava els barcelonins fins al pantà de Vallvidrera, dins d'un projecte d'oci anomenat Lake Valley. L'enginyer Carles Montañés, que n'havia adquirit els drets d'explotació, va acabar tancant l'atracció el 1916 arran de la pressió del funicular de Vallvidrera i del nou Parc d'Atraccions del Tibidabo, que hi veien un competidor deslleial. Però, segons la tradició oral, va ser precisament Montañés qui, en un viatge a Londres, va conèixer l'enginyer nord-americà Frank Pearson i li va parlar del potencial dels rius pirinencs, una conversa que alguns situen a l'origen mateix del futur ferrocarril de Sarrià a Terrassa, la mateixa línia que avui passa pel Baixador de Vallvidrera.

Les bateries antiaèries de Sant Pere Màrtir

Al cim de Sant Pere Màrtir, avui dominat per un conjunt d'antenes de telecomunicacions, es conserven les plataformes de formigó d'unes antigues bateries antiaèries construïdes pel bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. Aquestes instal·lacions formaven part del sistema defensiu que buscava protegir Barcelona dels bombardeigs aeris, aprofitant la posició elevada i estratègica d'aquest cim de Collserola amb vistes obertes sobre tota la ciutat i la costa. Al mateix indret es conserven també les restes de l'antiga ermita que va donar nom al turó, avui reduïda a fonaments dispersos entre la vegetació. La combinació d'ambdós elements, religiós i militar, en un mateix cim, resumeix bé les diferents capes d'ocupació humana que ha viscut aquest punt elevat de la serra al llarg dels segles.