ST231
● Exigent
🌿 PN del Montseny
Recorregut circular pel Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera per la UNESCO, que resegueix la riera de Gualba, un curs fluvial que baixa des del contrafort sud del turó de Morou creant una successió de salts d'aigua i tolls d'una bellesa notable. La travessa, que discorre íntegrament en accés lliure evitant el parc mediambiental de gestió privada, passa pel salt de Gualba, amb quasi 100 m de caiguda, i pel més amagat salt de Corbera, abans d'arribar al Gorg Negre, un enclavament envoltat de parets rocoses que conserva tota l'essència salvatge d'aquest sector del massís. La zona compta a més amb un jaciment mineralògic considerat un dels més importants de la comarca del Vallès Oriental, amb explotacions històriques de marbre disperses pel voltant.
El cremallera que havia de pujar de Gualba a Santa Fe (Gualba)
El 1925, l'enginyer Pere Pagès, en temps de la Mancomunitat, va redactar un projecte de ferrocarril de cremallera que havia de sortir de l'estació de Gualba i enfilar-se fins a Santa Fe del Montseny, amb l'estació superior situada al costat de la capella i l'antic hotel, i amb la idea de prolongar-lo en el futur fins al Turó de l'Home. Cap al 1930, els nous responsables de la gestió de la muntanya van considerar desmesurat el projecte, que va quedar en l'oblit junt amb altres iniciatives igualment ambicioses plantejades per promocionar el Montseny, com hotels de mil llits o telefèrics. L'enginyer Santiago Rubió i Tudurí havia arribat a proposar una alternativa més modesta, un funicular que havia de sortir de Gualba de Dalt.
Més històries ferroviàries:
La llegenda del Gorg Negre
Aquest impressionant salt d'aigua, mig amagat al bosc en el camí cap a Gualba, ha donat lloc a una llegenda popular molt arrelada a la comarca. S'explica que, en temps antics, el municipi patia sovint fortes tempestes que arrasaven camps i boscos, i que aquestes tempestes es formaven precisament damunt del Gorg Negre. Poques hores abans que esclatés el temporal, deia la tradició, les aigües del gorg s'agitaven i produïen un estrany remor, fins que se n'aixecaven unes boires que anaven prenent forma de núvol. Aquest fenomen, probablement lligat a l'orografia tancada i humida de l'indret, va quedar fixat en l'imaginari popular com un avís natural de mal temps, afegint una capa de misteri a un dels racons més fotografiats de tota la riera de Gualba.
Carregant...
