De Premià de Mar a Cabrera de Mar-Vilassar de Mar per Sant Mateu i el castell de Burriac (100 Cims)

Amb el Parc de la Serralada Litoral com a fil conductor, aquesta llarga travessa uneix tres poblacions del Maresme resseguint camins d'hivernacles, cementiris i colònies infantils abandonades. El recorregut s'enfila fins a l'ermita de Sant Mateu, i continua fins al castell de Burriac, un dels 100 Cims de la FEEC ja aprofitat pels ibers i els romans com a punt de vigilància, des d'on la panoràmica abasta tant la costa del Maresme com el Montnegre, el Montseny i els Cingles de Bertí. La baixada final es divideix cap a Cabrera de Mar o Vilassar de Mar, dues opcions per tancar una travessa que combina bosc mediterrani amb un notable patrimoni religiós i militar.

El tren elèctric que mai va existir (Premià de Mar)

A l'estació de Premià de Mar hi havia de néixer, entre 1917 i 1918, un ambiciós tramvia elèctric que mai va arribar a construir-se. L'empresari Emili Carles-Tolrà i Amat, de Cabrils, en va impulsar el projecte per connectar Premià de Mar amb Premià de Dalt, la Cisa, Vilassar de Dalt i Cabrils, i així enllaçar l'interior de la comarca amb el ferrocarril ja existent. La idea era facilitar el transport de mercaderies de les fàbriques tèxtils i dels productes agrícoles de la zona. El projecte incloïa tres estacions, tres baixadors i un túnel de 400 metres sota el turó de Sant Sebastià, amb vagons elèctrics de la casa aragonesa Carde y Escoriaza. La memòria final es va enllestir l'abril de 1918, amb un pressupost d'1.362.974 pessetes, però la dissolució del Banc de Barcelona arran de la Primera Guerra Mundial i l'auge dels autobusos van acabar enterrant definitivament la idea.

L'Ermita de Sant Mateu

Situada al punt més alt de la Serra de Marina, a 495 m d'altitud, aquesta capella romànica d'una sola nau i absis semicircular apareix documentada des de l'any 993, quan formava part d'una masia homònima. En una visita pastoral de l'any 1498 es consigna que es trobava en estat ruïnós, tot i que es va restaurar poc després, ja que al segle XVI havia recuperat el culte i s'hi van afegir els edificis annexos que encara avui allotgen l'antiga casa de l'ermità. Precisament en aquesta casa hi va néixer l'historiador mossèn Mas i Domènech, encarregat de l'Arxiu Capitular de la Seu de Barcelona entre 1900 i 1936. Cada any, al voltant del 21 de setembre, coincidint amb la diada de Sant Mateu, s'hi celebra un tradicional aplec sardanista que manté viva la devoció popular per aquest indret.