ST296
● Moderada
🏔 100 Cims
🌿 Parc de la Serralada Litoral
Excel·lent ruta circular que puja per la Creu de Moncabrer fins al castell de Burriac, un dels 100 Cims de la FEEC ja aprofitat pels ibers i els romans com a talaia de vigilància. Des de la fortalesa, la panoràmica abasta la costa del Maresme, la Serralada Litoral i els massissos del Montnegre i el Montseny. La baixada torna cap al nucli antic de Cabrera de Mar, on es conserven diverses restes arqueològiques d'època romana, abans de tancar el cercle seguint el litoral, en un recorregut que combina en poca distància alçada, història i vistes.
El mur de la discòrdia (Cabrera de Mar-Vilassar de Mar)
Quan la MZA va renovar l'estació de Vilassar de Mar el 1922, no confondre-la amb l'estació oberta el 2003 de Cabrera de Mar-Vilassar de Mar, els vilassarencs es van revoltar contra el mur que l'envoltava, ja que els tapava la vista del mar i el consideraven una muralla. El 15 de febrer de 1905, aprofitant el pas d'un tren especial que portava l'exministre Francisco Silvela, aleshores president de la companyia, la protesta es va estendre a totes les poblacions de la costa, des de Montgat fins a Malgrat, amb crespons negres penjats als balcons i a les barques de pescadors, i una gran xiulada quan el tren va aturar-se a Vilassar. El conflicte va continuar viu anys després, fins que el 1909 el mateix poble va enderrocar el mur a cops de tauló. Francesc Cambó, que hi residia sovint, va intervenir perquè el substituïssin per una tanca metàl·lica que no tapés la vista. La tradició explica que, com a càstig per tantes protestes, la MZA va retolar els lavabos de l'estació amb "homes" i "dones" en lloc de "damas" i "caballeros".
Més històries ferroviàries:
Castell de Burriac
Aquesta fortalesa, també coneguda com a castell de Sant Vicenç de Burriac, corona un dels cims més emblemàtics de tot el Maresme, ja aprofitat pels ibers i posteriorment pels romans com a punt de vigilància sobre el territori, molt abans que s'hi bastís la construcció medieval que en dona nom actual. Documentat des del segle X, el castell formava part de la xarxa de fortificacions que articulaven el control d'aquest sector de la costa catalana, en un emplaçament estratègic amb domini visual sobre tota la plana i el litoral circumdants. Avui, tot i el seu estat de ruïna, encara es distingeixen trams de muralla i les restes d'algunes estructures defensives, prou ben conservades com per fer-se una idea del conjunt original. Inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, ofereix des del seu capdamunt una de les panoràmiques més àmplies i celebrades de tot el Maresme, amb vistes que arriben fins al Montnegre, el Montseny i els Cingles de Bertí.
Carregant...
