Ruta de les Torretes de Sant Pol de Mar

Ideada per l'Ajuntament de la localitat, aquesta circular travessa entre pistes forestals i vegetació de la zona més natural del terme de Sant Pol, amb panoràmiques constants sobre les platges d'aquest sector del Maresme. El recorregut resegueix el curs del torrent del Morer, en un tram que combina bosc i vistes obertes sobre la costa, i baixa cap a Calella sense arribar a entrar al seu nucli urbà, passant a tocar del far que dona nom a bona part de la travessa. El tram final s'atura a les Torretes, dues restes de torres de telegrafia òptica del segle XIX, abans de tornar cap a l'interior i tancar el cercle vora la platja del Morer, entre barques varades a la sorra i les casetes blanques de primera línia de mar de Sant Pol.

El conflicte dels pescadors de Sant Pol (Sant Pol de Mar)

A Sant Pol de Mar la construcció del ferrocarril va dividir el poble en dos, entre la platja i el nucli urbà. Per motius logístics es va decidir fer passar la via i l'estació per la costa, davant mateix del mar, en lloc de per darrere del poble. Això va provocar enfrontaments entre els pescadors i la Companyia del Ferrocarril, ja que hi guardaven les barques i la via quedava molt a prop de l'aigua. Quan hi havia tempesta, el mar i les barques pujaven fins a les vies, cosa que en un inici no va suposar cap problema, ja que aleshores els trens no circulaven. Cap al 1880 el conflicte va esclatar de debò, quan la companyia va projectar un mur de pedra per protegir la via del mar, una solució que no va agradar als pescadors, majoria al poble i amb el favor de la classe política. D'aquest enfrontament va néixer la publicació mensual El Sanpolench (1890-1894), obertament contrària a la companyia.

Les Torretes de Telegrafia Òptica

Aixecades cap a mitjan segle XIX al cim del turó del Capaspre, aquestes dues torres formaven part d'una xarxa de comunicació visual que travessava Catalunya de sud a nord, des de Barcelona fins a la frontera francesa. Mitjançant senyals fets amb braços articulats, banderes o boles de colors, els operadors transmetien missatges codificats d'una torre a l'altra, situades a distàncies d'entre deu i vint quilòmetres, en un sistema nascut per millorar la seguretat i la coordinació militar durant la Segona Guerra Carlina. La més propera al mar, de planta quadrada amb nombroses espitlleres i vestigis d'un fossat, pertanyia a la xarxa militar entre Barcelona i Girona, mentre que la segona, uns metres més cap a l'interior, formava part de la línia civil que arribava fins a la Jonquera. L'arribada del ferrocarril i del telègraf elèctric van fer innecessari aquest sistema, que va deixar de funcionar definitivament l'any 1862, deixant les Torretes, avui declarades Bé Cultural d'Interès Local, en un estat de ruïna progressiva.