La Serra d'Oltà seguint el PR-CV 340 des de Calp (Alacant)

Bon mirador de tot el litoral de la Marina, des de la Serra Gelada fins al Montgó, aquesta circular envolta la Serra d'Oltà seguint el PR-CV 340. El recorregut, per pistes i senders ben senyalitzats, s'enfila fins al Pic d'Oltà, el punt més alt de la serra amb 587 m, i s'atura també a l'Ermita Vella, un antic temple d'origen islàmic convertit posteriorment en capella cristiana. El contrast entre les vistes obertes cap al mar i el Penyal d'Ifac, i les zones més emboscades de l'interior, fa d'aquesta serra un dels miradors naturals més complets de tota la comarca.

Calp, quan el tren va portar els pintors fins al Penyal (Calp)

El Trenet de la Marina va arribar a Calp el 1915, obrint per primer cop la vila a un món que fins llavors quedava lluny: el trajecte des d'Alacant, que abans exigia paciència i planificació, es va reduir dràsticament, travessant el Mascarat per ponts metàl·lics que semblaven obres d'enginyeria futuristes per a l'època. Als anys vint, aquell accés nou va portar fins al Penyal d'Ifac una colla d'artistes i intel·lectuals de l'ambient cultural alacantí: el pintor Emilio Varela hi va trobar un dels seus motius recurrents, l'aquarel·lista Luis Garay hi va fixar la llum blanca de la roca, i el fotògraf Francisco Sánchez Ors en va deixar algunes de les primeres imatges modernes.

L'Ermita Vella d'Oltà

Segons la tradició, va ser el rei Jaume I qui, per commemorar la reconquesta cristiana de Calp l'any 1244, va ordenar aixecar una capella en aquest indret de la Serra d'Oltà, aprofitant les estructures d'un antic temple islàmic que hi havia prèviament. Dedicada a Sant Salvador, la construcció original va patir diversos atacs per part de moriscos rebels, fet que va obligar a reconstruir-la l'any 1607, ja en la ubicació actual, més a prop del nucli de Calp. Amb el pas del temps l'edifici original de la serra va quedar abandonat, donant nom al paratge conegut avui com l'Ermita Vella, mentre que la devoció i la festa de Sant Salvador, celebrada cada 6 d'agost, es van traslladar a la nova capella. Les restes que encara es conserven en aquest indret elevat testimonien, doncs, l'origen més antic d'aquesta tradició religiosa local.