Tagamanent des del Figaró per la font dels Degotalls i els forns de calç (PR-C 213)

Aquest bonic recorregut circular resseguix de cap a cap el sender senyalitzat PR C-213, remuntant primer la riera de Vallcàrquera per un fresc bosc de ribera abans d'enfilar-se cap al Tagamanent, un cim que fa de frontissa entre la vegetació mediterrània de la pujada i el caràcter més atlàntic de l'altiplà de la Calma. El sender passa per l'escola de natura de la Rectoria de Vallcàrquera abans d'assolir el cim, coronat per l'església de Santa Maria i amb panoràmiques que arriben, en dies clars, fins al Canigó i el Puigmal. El descens, més abrupte en algun tram, ressegueix els cingles del Folló i s'atura a la Font dels Degotalls i a un antic forn de calç, abans de tornar cap al poble per un vell camí ple d'història i cases amb encant.

Una estació aconseguida per un veí (Figaró)

L'estació actual del Figaró no es deu a cap pla de la companyia ferroviària, sinó a les gestions personals de Francesc d'Assís Ribas i Serra, un estiuejant barceloní del poble, que el 1908 va aconseguir que la Companyia del Nord hi construís un baixador fix al punt quilomètric 42,334, amb una sola via. Fins llavors, des de la inauguració de la línia el 1875, els trens només s'aturaven de manera facultativa davant una petita caseta de dos per tres metres, a la sortida del túnel número 3. Avui l'edifici de l'estació ha canviat de funció i acull l'oficina d'informació turística del municipi, des d'on s'organitzen visites guiades al patrimoni modernista d'estiueig del Figaró.

Santa Eugènia del Congost

Aquesta església, documentada des de l'any 1038 com a capella de l'antic casal del Congost, es va bastir probablement a mitjan segle XII en estil romànic, tot i que de la fàbrica original només se'n conserva la petita capella, datada al segle XI. L'edifici, d'una sola nau feta de carreus ben escairats de pedra local, es va ampliar al segle XIX, quan el 1855 es va convertir en parròquia amb certa vinculació al veí Tagamanent. La comunitat de masos que s'hi va anar formant, prop de l'antic camí ral, va fer que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa cada diumenge des del segle XVII, fins que l'abandonament d'aquest darrer nucli després del 1936 va convertir Santa Eugènia en el cap del municipi. L'església va ser saquejada i cremada el 1936, i avui forma part del projecte "Els llocs de la memòria democràtica a les Valls del Congost", que recupera els testimonis d'aquell període convuls a la comarca.