Petita però intensa combinació de dos equipaments d'iniciació que surten literalment de la mateixa plaça de l'ajuntament de Ribes de Freser, ideal per a qui vulgui tastar l'escalada assistida sense allunyar-se del poble. La via ferrada de la Roca de la Creu, inaugurada l'any 2017, escala el granòfir de Ribes, l'únic d'aquest tipus de roca volcànica conegut a Catalunya, amb graons metàl·lics, clavilles, cadenes i un pont penjant que enllaça amb el segon tram, el Camí Equipat del Castell de Segura, molt més assequible i pensat també per a famílies. Totes dues activitats ofereixen panoràmiques constants sobre la vall de Ribes i sobre les ruïnes del castell medieval que dona nom al segon tram, en un recorregut curt que es pot completar còmodament en una tarda.
Segons recull l'escriptor Rafael Gay de Montellà al Llibre de la Cerdanya (1951), l'arribada del tren a Ribes de Freser el 1919 es va viure com una festa popular que localment van batejar com la festa del darrer cargol, en referència al darrer cargol de ferro que fixava l'últim rail del tram. El batlle va declarar el dia festiu, les fàbriques de filats i de paper del poble van aturar la producció i els infants van deixar l'escola per assistir a una comitiva que portava a coll les darreres travesses i peces de via. La cerimònia va incloure música, coets i discursos de les autoritats, abans que la locomotora avancés entre l'expectació general amb un xiulet que, segons el relat, va ressonar fins al peu de la Fossa del Gegant.
El granòfir de la Roca de la Creu
La roca sobre la qual s'enfila aquesta via ferrada és un granòfir, una varietat de roca ígnia d'origen volcànic amb tonalitats vermelloses i taronges molt característiques, que li donen un aspecte diferenciat de la resta de formacions rocoses de la zona. Es tracta de l'únic aflorament d'aquest tipus de roca conegut a tot Catalunya, un fet que confereix a la Roca de la Creu un valor geològic singular més enllà del seu ús esportiu. Al capdamunt de la formació hi ha una bandera i una gran creu, que li donen el nom popular amb què és coneguda arreu de la vall, i que la converteixen en la imatge més reconeixible de tot Ribes de Freser. Situada al bell mig del nucli urbà, aquesta peculiaritat geològica és visible des de pràcticament qualsevol punt del poble, molt abans que s'hi instal·lés la via ferrada que avui la fa encara més popular entre els visitants.
Carregant...
Estació de Ribes de Freser
ST243 El balneari de Montagut, l’estació abandonada d’Aigües de Ribes, el Baell i Campelles des de Ribes de Freser ST242 Circular des de Ribes de Freser per Bruguera i el balneari de Montagut ST241 Circular pel sud de la Vall de Ribes, de Bruguera al Baell, Campelles i el balneari de Montagut ST240 Volta a les mines de Ribes de Freser, la cova de Rialb, Ventaiola i el castell de Sant Pere ST212 El Taga (100 Cims) i Sant Amand per Sant Julià de Saltor i Bruguera des de Ribes de Freser ST211 De Campdevànol a Ribes de Freser passant per Saltor, Bruguera i l'ermita de Perramón ST177 De Ripoll a Ribes de Freser per Sant Amand i el Taga pel Camí Vidabona ST087 De Campdevànol a Ribes de Freser per Sant Pere d'Aüira, el Baell i Campelles ST085 De Ribes de Freser a Planoles per Campelles, el refugi de Pla de Prats i el Costa Pubilla (100 Cims) ST075 De Ribes de Freser a Planoles per Campelles i el camí de la Sois ST071 Volta a la Vall del Freser des de Ribes de Freser per Fustanyà, El Serrat, Queralbs i Batet ST022 De Campdevànol a Ribes de Freser pels cims de St. Amand i el Taga (100 cims) ST010 El Taga (100 Cims) per Conivella i descens per Puigsac des de Ribes de Freser