El Taga (100 Cims) i Sant Amand per Sant Julià de Saltor i Bruguera des de Ribes de Freser

Ambiciosa circular que uneix en una sola jornada els dos grans miradors del Ripollès, el Taga, sostre de la serra Cavallera i un dels 100 Cims de la FEEC, i el veí Sant Amand, conegut popularment com el balcó del Ripollès per l'amplitud de les seves vistes. El recorregut, que combina prats d'alta muntanya amb trams de bosc, passa pel llogarret de Saltor i la seva esglesiola romànica, i pel pintoresc poble de Bruguera, on és habitual fer una pausa abans d'afrontar la pujada final. Des de tots dos cims, en dies clars, la panoràmica arriba des del Puigmal i el Canigó fins al Pedraforca i el Cadí, en un dels recorreguts més complets de tota la comarca.

Durant la construcció del tram Ripoll-Puigcerdà del Ferrocarril Transpirinenc, obert el 1922, es va foradar un túnel a l'indret conegut com el pont de ferro que va seccionar l'antic camí ral que unia Ribes de Freser amb Planoles, inutilitzant-lo per al pas de carros. El camí, oblidat i envaït per la vegetació durant gairebé un segle, es va recuperar com a sender el 2019 gràcies a una iniciativa veïnal que en va identificar el traçat original a partir de fotografies aèries dels anys 1946 i 1956. Un dels pilars del pont, situat sobre el llit del riu Rigat, conserva encara les marques d'un intent fallit dels maquis de fer-lo esclatar després de la Guerra Civil.

Sant Julià de Saltor

Al llogarret de Saltor, ja documentat l'any 890 en l'acta de consagració de la parròquia de Sant Pere de Ripoll, es troba aquesta petita església d'origen romànic, bastida al segle XI i ampliada posteriorment al segle XVIII. Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, avui es troba en estat d'abandonament, sense sostre i envaïda per la vegetació, tot i que encara es distingeix amb claredat la seva estructura original de petites dimensions. Situada als peus mateix de la serra que puja cap a Sant Amand, l'església formava el centre religiós d'un petit nucli rural avui pràcticament despoblat. La seva llarga continuïtat documental, de més de mil cent anys, en fa un dels testimonis més antics de tot el patrimoni religiós d'aquesta travessa pel Ripollès.

Estació de Ribes de Freser