ST168
● Fàcil
🌿 Els Muntanyans
Versió més curta i assequible de la clàssica travessa litoral entre l'Ametlla de Mar i l'Ampolla, aquesta caminada arran de mar segueix en tot moment el GR-92, un sender que forma part del projecte europeu E-10, destinat a travessar tot el continent des de Finlàndia fins al sud d'Espanya. El recorregut, agradable i sense dificultat, passa per Coma-ruga i el pintoresc nucli mariner del Roc de Sant Gaietà, un dels punts més fotogènics de tot el trajecte, i s'atura a l'Arc de Berà, un monument romànic que testimonia el pas de l'antiga Via Augusta per aquest litoral. Poc després, la ruta travessa la zona humida protegida d'Els Muntanyans, amb passarel·les de fusta que en preserven les dunes i els aiguamolls, abans d'arribar a Torredembarra seguint el passeig marítim. Diversos trams de platja i de nuclis urbans es van alternant durant tot el recorregut, en una travessa amena i variada malgrat la seva curta distància.
La colònia ferroviària amb moneda pròpia (Sant Vicenç de Calders)
L'estació de Sant Vicenç de Calders va entrar en servei el 24 d'abril de 1887, en un indret aïllat entre camps i aiguamolls, a tres quilòmetres del nucli urbà, per unir les línies de Barcelona a Tarragona i de Valls a Vilanova. Al seu voltant hi va créixer una veritable colònia ferroviària, amb sis pavellons d'habitatges construïts entre 1905 i 1920, capella, escola, botiga i fins i tot una moneda pròpia per pagar al tren de l'economat. Durant la Guerra Civil, l'estació, considerada objectiu militar estratègic, va rebre 121 bombardejos, obligant moltes famílies a refugiar-se al poble, i els serveis bàsics del barri no es van restablir del tot fins al 1943.
Més històries ferroviàries:
L'Arc de Berà
Aquest arc de triomf romà, aixecat probablement al segle I dC, es dreça encara avui al bell mig de la Via Augusta, la gran calçada que unia Roma amb Cadis travessant tota la costa mediterrània de la península. Es tracta d'un dels monuments romans més ben conservats de tot Catalunya, format per un únic arc de mig punt bastit amb carreus de pedra local, sense cap mena d'ornamentació decorativa més enllà de la seva pròpia estructura arquitectònica. La seva funció exacta continua sent objecte de debat entre els historiadors: podria tractar-se d'un monument commemoratiu, d'una fita que assenyalava el límit d'un territori, o simplement d'una porta d'entrada monumental a la ciutat de Tarraco. Avui, situat en un entorn molt transformat pel trànsit rodat de la carretera nacional, continua sent un testimoni excepcional del pas dels romans per aquest tram del litoral tarragoní.
Carregant...
