De Duesaigües al Pradell seguint el túnel de l'Argentera

El ferrocarril és el gran protagonista d'aquesta travessa entre les estacions de Duesaigües-l'Argentera i el Pradell. El recorregut s'endinsa a la serra de l'Argentera per descobrir els principals elements de la línia ferroviària, com els imponents viaductes dels Masos i d'en Seula, les antigues casetes dels guardes de via i, sobretot, el túnel de l'Argentera, una obra mestra de l'enginyeria del segle XIX. A més del patrimoni ferroviari, la ruta ofereix bones panoràmiques sobre el Baix Camp i el Priorat, tot seguint camins tradicionals entre boscos i antics conreus.

Un túnel rècord sota la serra de l'Argentera

El túnel de l'Argentera, obert l'any 1890 sota la direcció de l'enginyer Eduard Maristany, uneix amb els seus 4044 metres les estacions de Duesaigües-L'Argentera i el Pradell. Fins al 1957 va ser el túnel ferroviari més llarg de la península. La seva construcció va requerir sis pous de ventilació i l'aixecament d'un pont subterrani per salvar un riu descobert durant les obres. Durant la Guerra Civil, un tren hospital de les Brigades Internacionals s'hi amagava per atendre els ferits de la Batalla de l'Ebre, protegit dels bombardejos.Eduard Maristany va ser l'enginyer encarregat de construïr-lo. Va ser nomenat Marquès de l'Argentera, carrer on ara té l'adreça l'estació de França de Barcelona.

Les Casetes de l'Estació

Aquest conjunt de ruïnes és un dels testimonis històrics i humans més importants i coneguts de la colossal obra ferroviària de finals del segle XIX, situat prop de la línia divisòria entre el Baix Camp i el Priorat. Es tracta dels antics habitatges i barracons construïts per allotjar els milers d'obrers, miners i enginyers —molts d'ells vinguts d'arreu d'Espanya i d'Europa— que van treballar en les dures i perilloses tasques de perforació del gran túnel de l'Argentera entre el 1883 i el 1890. Aquest poblat provisional va arribar a comptar amb serveis bàsics, cantines i fins i tot un petit hospital per atendre les víctimes dels freqüents accidents amb dinamita. Avui dia, les parets de pedra que encara queden dempeus, lentament colonitzades per la vegetació del bosc, evoquen la memòria col·lectiva i les dures condicions de vida d'aquella comunitat obrera que va transformar per sempre les comunicacions d'aquestes comarques.

Estació de Duesaigües-L'Argentera

Estació de Pradell