La Serra de la Teixeta des de l'estació de Duesaigües-L'Argentera

Ruta que recorre tota la carena de la serra del Pradell des del coll Peiró fins gairebé el coll de la Teixeta, oferint un dels millors panoràmiques del Baix Camp. El recorregut passa vora l'Enderrocada i el parc eòlic de Trucafort i puja a la cota màxima de la serra, sempre en un entorn dominat pel gres vermell del Buntsandstein, ben visible en molts dels afloraments rocosos del trajecte. La baixada pel Portell del Peiró condueix als pobles que antigament formaven part de la Baronia d'Escornalbou, per acabar tancant el cercle seguint l'antic Camí Ral entre masos i camps de conreu.

Duesaigües, el riu que van trobar sota la muntanya

El túnel de l'Argentera, que arrenca just a la sortida de l'estació de Duesaigües, es va començar a perforar el 1883, però les obres es van abandonar fins al 1887, quan l'enginyer Eduard Maristany en va assumir la direcció i el va enllestir en tres anys. Durant l'excavació, els treballadors es van topar amb un riu subterrani que travessava el traçat previst, i calgué construir un pont dins del mateix túnel per salvar-lo sense desviar el projecte. La dificultat de l'obra es reflecteix en el balanç humà: catorze treballadors hi van perdre la vida abans que el tren arribés finalment a Falset el 1890. Per aquest èxit, el rei Alfons XIII va nomenar Maristany marquès de l'Argentera el 1918, un títol nobiliari que encara avui recorda el nom de l'estació i del túnel.

Baronia d'Escornalbou

Els pobles que envolten la Serra de l'Argentera, entre ells l'Argentera, Duesaigües i el Pradell de la Teixeta, van formar part durant segles de la Baronia d'Escornalbou, una antiga jurisdicció senyorial creada al segle XII i vinculada directament als arquebisbes de Tarragona. Aquesta baronia tenia el seu centre administratiu i religiós al castell-monestir d'Escornalbou, construït amb el mateix gres vermell que caracteritza bona part de la geologia d'aquesta serra, i exercia el control eclesiàstic i senyorial sobre tot un conjunt de pobles del territori. La influència d'aquesta jurisdicció es va mantenir vigent fins ben entrada l'edat moderna, i encara avui es fa palesa en l'organització administrativa i l'estructura urbana d'alguns d'aquests nuclis, testimonis d'una llarga història compartida sota un mateix domini senyorial.

Estació de Duesaigües-L'Argentera