El castell d'Escornalbou (100 Cims) des de l'estació de Duesaigües-l'Argentera

Itinerari circular que puja fins al castell monestir de Sant Miquel d'Escornalbou per camins forestals de terra vermella i bosc baix amb vistes sobre el Baix Camp.

Els viaductes de Duesaigües, la cicatriu blanca del viaducte dels Masos (Duesaigües-L'Argentera)

Per superar els dos barrancs que tallen el terme de Duesaigües, el 1889 l'enginyer Eduard Maristany va construir dos viaductes de pedra vermella de Prades per a la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona. El dels Masos, el més gran, té 218 metres de llargada, 14 arcades i 37 metres d'alçada, i està traçat en corba. Durant la Batalla de l'Ebre, a la tardor del 1938, el pont gran va ser dinamitat pel bàndol republicà. Reconstruït en acabar la guerra, avui encara s'hi veu al bell mig la gran cicatriu blanca d'aquella desfeta.

Castell d'Escornalbou

Aquest conjunt singular, ubicada al contrafort oriental de la serra de l'Argentera, dominant el Camp de Tarragona i fita amb l'Espai Natural Protegit de la Serra de Llaberia. L'edifici és una joia de la reinterpretació històrica, un monestir-castell de transició romànicogòtic que el diplomàtic Eduard Toda va reconvertir a principis del segle XX en una residència senyorial d'estil modernista, utilitzant elements antics de manera lliure i teatral. A la part més alta del recinte, integrada a la roca vermella tan característica de la zona, s'alça la capella de Santa Bàrbara, ubicada sobre el solar de l'antiga fortalesa romana i musulmana que servia de punt de guaita estratègic de la costa. El cim de Santa Bàrbara està inclòs als 100 Cims de la FEEC.