De Mollet a Montmeló seguint el SL C-120, pel poblat ibèric de Castellruf i la torre del Telègraf

Travessa pel vessant nord del Parc de la Serralada Litoral, més humit i de vegetació més exuberant que el vessant que dona al mar, amb les fonts com a autèntiques protagonistes del recorregut. El nucli de la ruta segueix el sender SL C-120 de les Fonts de Santa Maria de Martorelles, un itinerari sembrat de brolladors amagats en racons ombrívols que conviden a fer-hi una pausa. Més enllà de l'aigua, el recorregut travessa també un ric patrimoni disseminat pel parc, amb un dolmen i un menhir d'època neolítica, el poblat ibèric de Castellruf i, ja del segle XIX, una torre de telegrafia òptica restaurada, a banda d'antigues pedreres i masies enrunades que testimonien formes de vida ja desaparegudes.

Un viaducte en corba per esquivar l'alta velocitat (Mollet Sant Fost)

A l'estació de Mollet-Sant Fost conflueixen les línies R2 i R8 de rodalies, però també un repte d'enginyeria poc visible per als viatgers. Per evitar que els trens procedents de Castellbisbal haguessin de creuar a nivell les vies d'ample ibèric, es va construir un complex entrellat de vies a Santa Perpètua, on la via d'ascens de Castellbisbal remunta un viaducte en corba per damunt de les vies d'alta velocitat i de les carreteres C-17 i B-500 abans de reunir-se amb la resta del traçat. A l'estació, dos passos enllacen les andanes, un a nivell allunyat a l'extrem de Barcelona i un altre de subterrani més proper, aquest darrer el més utilitzat.

El Poblat Ibèric de Castellruf

Descobert a mitjan dècada dels anys cinquanta del segle XX per Andrés Cueto, un arqueòleg aficionat de Martorelles, aquest jaciment va ser ocupat entre els segles IV i I aC, i durant el segle III aC va arribar a emmurallar-se com a mesura defensiva. Cueto s'hi va dedicar durant més de quaranta anys, excavant-lo amb els seus propis mitjans i coneixements, en un dels exemples més notables de recerca arqueològica impulsada des de l'àmbit local i sense formació acadèmica prèvia. Es tracta d'un dels punts arqueològics de referència d'aquest sector de la Serralada Litoral. El poblat s'estén pel vessant nord-oest del turó que li dona nom, mentre que la part sud ofereix excel·lents vistes cap al turó de Galzeran i les muntanyes veïnes, un indret on per Nadal encara se sol instal·lar un pessebre. Avui, després de dècades d'abandonament, el jaciment és objecte de noves intervencions que en posen en valor les restes i n'han permès descobrir nous elements fins ara desconeguts. La seva posició elevada, amb bon domini visual sobre la plana vallesana, respon a la lògica defensiva i d'observació pròpia dels assentaments ibers d'aquest període.