De Montcada Reixac a Mollet per St. Pere de Reixac, les Maleses i el Galzeran (100 Cims)

Llarga travessa uneix la Serra de Marina amb la Serralada Litoral a través d'un itinerari que combina natura, arqueologia i història. El recorregut passa per l'ermita romànica de Sant Pere de Reixac, el poblat ibèric de les Maleses, el dolmen i les ruïnes de Castellruf, així com pel singular Cementiri del Còlera. El punt culminant és el Turó de Galzeran, cim inclòs als 100 Cims, amb àmplies panoràmiques sobre Barcelona, el Vallès i el Maresme. Una ruta variada i sorprenent que permet recórrer mil·lennis d'història enmig d'espais naturals protegits.

Mollet-Sant Fost, nus ferroviari des de 1854 on conflueixen dues línies i tres destins (Mollet Sant Fost)

El tren va arribar a Mollet del Vallès l'any 1854 amb la posada en servei del tram de Barcelona a Granollers, una de les primeres línies ferroviàries de Catalunya. L'estació és avui el punt on conflueixen la línia R2, que connecta el Vallès Oriental amb Barcelona i la costa fins a Vilanova, i el ramal de la R8 procedent de Castellbisbal i El Papiol, convertint Mollet-Sant Fost en un dels nusos ferroviaris metropolitans menys coneguts però més estratègics del Vallès. Actualment s'està modificant l'estació per acollir la nova via procedent del ramal del Papiol que completarà el desdoblament de la línia des de Santa Perpètua-Can Folguera, una obra que transformarà la capacitat del corredor ferroviari del Vallès Oriental en els propers anys.

El Poblat Ibèric de les Maleses

Al capdamunt del turó que li dona nom es conserva aquest jaciment iber, un dels més ben excavats i condicionats per a la visita de tota la Serralada de Marina. Les excavacions més recents han permès situar l'origen del poblat al segle IV aC, amb un primer assentament irregular en cabanes que amb el temps es va anar substituint per una disposició urbanística planificada, delimitada per una muralla i un carrer central. El moment de màxima ocupació correspon als segles III-II aC, quan el poblat va viure la seva etapa de major complexitat, amb cases que combinaven espais d'habitatge, emmagatzematge i producció metal·lúrgica, com demostren els forns de forja i les escombreres documentades en algunes de les estances excavades. L'abandonament definitiu es va produir cap a finals del segle III o principis del segle II aC, coincidint amb l'arribada de les tropes romanes a la península, i els seus habitants, els laietans, van deixar en aquest indret un testimoni excepcional de la vida quotidiana d'aquest poble al llarg de dos segles.El jaciment està museïtzat, hi on trobarem diferents plafons interpretatius de les diferents estances del pobalt.