ST263
● Molt exigent
Llarga travessa circular per l'altiplà de la Segarra que recorre pràcticament tots els nuclis agregats del municipi de Sant Guim de Freixenet, en un recorregut nascut l'any 2014 amb l'objectiu de donar a conèixer el patrimoni natural i històricoartístic de la zona. El traçat, que combina pistes i camins entre camps de cereal, uneix petits pobles com Freixenet de Segarra, Altadill o Sant Guim Vell, visitant esglésies i castells disseminats per aquest territori assolellat i ondulat de la Catalunya interior. La Segarra, coneguda popularment com el celler de Catalunya per la seva vocació agrícola cerealista, ofereix al llarg de tot el recorregut panoràmiques amples i un paisatge de transició entre la plana i les primeres estribacions muntanyoses.
El poble que va néixer d'una estació (Sant Guim de Freixenet)
Sant Guim de Freixenet no existia com a poble abans que hi passés el tren. La línia de Manresa a Lleida hi arribava ja el 1860, però els trens hi passaven de llarg sense parar-s'hi, i no va ser fins al 1885 que s'hi va construir una estació, enmig de pinedes i erms, amb prou feines un hostal de traginers a la vora. Al seu voltant va créixer el nucli, que ja tenia onze edificis el 1900. L'estació ocupa el punt més alt del tram entre Calaf i Cervera, a 736 metres, amb fortes rampes als dos costats que obligaven a afegir una locomotora suplementària de doble tracció, la qual, un cop superat el desnivell, tornava cap avall després de proveir-se d'aigua i carbó.
Més històries ferroviàries:
Els Passos Coberts de la Segarra
Molts dels petits nuclis que travessa aquesta llarga caminada, com la Tallada o la Rabassa, conserven un tret arquitectònic molt característic de l'urbanisme medieval de la Segarra: el pas cobert, un portal o túnel que travessa l'interior d'una casa i que servia alhora d'accés fortificat al poble i de continuació de l'entramat de carrers. Aquest tipus de construcció, sovint amb arcs de mig punt adovellats fets amb pedra del país, respon a la lògica dels antics nuclis clos, petits llogarrets on les cases mateixes feien de muralla perimetral i només hi havia un o pocs punts d'accés controlats. En alguns casos, com passa a Torà, el disseny del pas cobert es corba en forma d'ela invertida per aprofitar millor el desnivell del terreny d'entrada. Aquests passos, que en el seu moment tenien una funció clarament defensiva, avui es mantenen com un dels elements més distintius del paisatge urbà d'aquests petits pobles segarrencs, testimoni d'una manera de construir adaptada tant a la topografia com a la necessitat de protecció col·lectiva.
Carregant...
