Turó de l'Escletxa (100 Cims) des de l'estació de Castellbell i el Vilar

Circular curta i senzilla que permet coronar un dels 100 Cims més discrets i menys freqüentats de la FEEC, situat a mig camí entre els massissos de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, dins la Serralada Prelitoral. El recorregut, per camins i pistes fàcils de seguir, s'enfila fins al modest cim de 447 m, també conegut com a Turó de Montconill, des d'on s'obren bones vistes a 360 graus sobre tota la comarca del Bages. Pel camí es passa per un parell de barraques de pedra seca en procés de recuperació, així com per les ruïnes de Can Gall de Dalt, un antic mas del qual només resten els fonaments. Malgrat la seva modèstia, el cim conserva un vèrtex geodèsic i ofereix un dels miradors més complets d'aquest sector poc conegut del Bages.

Castellbell i el Vilar-Monistrol, tres companyies en vint anys (Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat)

L'estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat va obrir el 4 de juliol de 1859, en el tram Manresa-Terrassa de la línia que la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa construïa per unir totes dues ciutats. El 1864, per reforçar-se financerament i millorar els enllaços, la companyia es va fusionar amb la que gestionava la línia Saragossa-Pamplona, donant lloc a la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i a Barcelona. Aquesta fusió només va durar catorze anys, el 1878 la poderosa companyia del Nord, que volia estendre's cap a l'est de la Península, se'n va acabar fent càrrec, fins a la nacionalització definitiva de 1941 amb la creació de RENFE.

Les barraques de pedra seca de l'Escletxa

Al llarg d'aquest recorregut es visiten diverses barraques de pedra seca, un patrimoni rural que històricament servia de refugi temporal per als pagesos que treballaven les terres d'aquest sector del Bages. Es tracta d'un patrimoni perdut que, de mica en mica, s'ha anat recuperant i documentant, tot i que algunes d'aquestes construccions encara resten pendents de localitzar amb exactitud i s'han identificat gràcies al web de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. Construïdes sense argamassa, mitjançant la superposició acurada de pedres, aquestes barraques formaven part d'un sistema constructiu molt estès arreu del territori català, vinculat a l'aprofitament agrícola de zones de muntanya. La seva presència en un recorregut tan curt com el d'aquesta ruta confirma la densitat d'aquest tipus de patrimoni disseminat per la Serralada Prelitoral.