El Cul de Portadora des de Castellbell i el Vilar (Rodalies) seguint l'antic traçat del cremallera

Curta pujada que combina patrimoni ferroviari desaparegut amb el paisatge d'una antiga colònia industrial tèxtil, en un dels pobles amb més tradició fabril del Bages. El recorregut arrenca resseguint l'antic traçat del cremallera de Montserrat, inaugurat el 1892, que originàriament sortia de Castellbell i el Vilar i no de Monistrol, i baixa cap al barri de la Bauma travessant un tram recuperat gràcies a l'Ajuntament l'any 2017. Ja al cim del Cul de Portadora, el sender enllaça amb el PR C-167 fins al coll de les Bruixes, per baixar finalment cap a l'estació de l'Aeri de Montserrat. La caminada permet de pas conèixer la colònia de la Bauma, amb la seva església modernista i la torre fabril, testimonis d'un altre capítol de la industrialització d'aquest tram del Llobregat.

L'estació Rodalies que va ser porta del cremallera (Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat)

Fins al 1957, l'estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat, coneguda aleshores com Monistrol Nord, era la porta d'entrada al cremallera de Montserrat, inaugurat el 1892 amb cinc locomotores de vapor batejades amb noms com Verge de Montserrat, Monistrol o Sant Jeroni. Els viatgers que hi arribaven confonien sovint l'estació, ja que portava només el nom de Monistrol i no el del municipi on realment es trobava, un malentès que va motivar peticions formals a l'administració. El cremallera va tancar el 12 de maig de 1957, i el seu antic traçat, avui abandonat, es pot resseguir a peu fins a la Bauma. La locomotora Monistrol, restaurada, es conserva avui exposada a l'estació de Monistrol-Vila.

Església de la Sagrada Família de la Bauma

Aquest imponent temple d'estil medievalista es va construir entre 1905 i 1908 per encàrrec de la família Vial, propietària de les fàbriques tèxtils de la Bauma, sota la direcció de l'arquitecte barceloní Alexandre Soler i March, deixeble de Domènech i Montaner. L'edifici va ser beneït pel bisbe de Vic, el doctor Torras i Bages, i, juntament amb la torre modernista propera, formava part del conjunt d'edificis simbòlics que posaven de manifest l'estatus social i econòmic dels amos de la colònia. La construcció es va veure afectada per la gran riuada que va patir la Bauma el 20 de setembre de 1971. Avui, tant l'església com el conjunt de la colònia estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Local, un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura religiosa vinculada a les colònies industrials del Llobregat.