El turó de l'Escletxa (100 Cims) per la VF de l'Escletxa des de Castellbell i el Vilar-Monistrol

Variant més tècnica de la pujada al Turó de l'Escletxa per la ruta ST190, aquesta ruta incorpora una petita via ferrada de nivell K1, el més baix de la classificació, instal·lada pels mateixos equipadors que van muntar el proper torrent dels Abadals. El recorregut surt de l'estació coneguda popularment com de l'estació del Nord, allunyada del nucli urbà i separada per més de dos quilòmetres de l'altra estació del municipi, la de Ferrocarrils de la Generalitat. El camí puja fins al cim, de 447 m i inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, amb bones vistes a 360 graus sobre el Bages, i passa per les ruïnes de Can Gall de Dalt abans de baixar cap al barri del Vilar, on es pot fer una petita desviació per visitar l'església de Santa Maria del Vilar i, a tocar de la masia del Puig, una antiga premsa d'oli del segle XX.

El cremallera que va canviar de sistema abans de néixer (Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat)

El primer projecte del cremallera de Montserrat, presentat el 1880, preveia el sistema Riggenbach, el mateix inventor suís en va assessorar personalment l'enginyer Joaquim Carrera. Les obres, iniciades el 1882 prop de l'estació de Monistrol Nord, es van paralitzar aviat per manca de recursos i per les dificultats de treballar sobre terreny rocós. Durant l'aturada, un nou sistema de cremallera, l'Abt, inventat el 1882 per l'enginyer suís Roman Abt, es va revelar més barat en reduir els costos amb dues làmines dentades en lloc d'una cremallera contínua. El projecte es va haver de redissenyar completament, canviant també l'ample de via a un metre, i no va rebre l'aprovació definitiva fins al 10 d'abril de 1891, nou anys després del primer cop de pic.

Viladoms de Dalt

Aquest antic mas, situat en una elevació que domina visualment el terme fins a Montserrat i Rellinars, té orígens medievals que es remunten al segle XIV, amb primera menció documentada l'any 1328. Al llarg dels segles va passar per diverses famílies, entre elles els Viladoms, que li van donar nom. Avui el conjunt es troba en un estat ruïnós, agreujat per diversos espolis dels darrers anys, tot i que encara s'hi endevina l'antiga potència del mas, amb els murs perimetrals, les arcades del celler i una cisterna per recollir l'aigua de la pluja. A tocar de la masia es conserva també una petita ermita dedicada a Nostra Senyora de Montserrat, avui igualment en ruïnes, que devia donar servei religiós als habitants i treballadors de l'heretat. Situat en un punt de pas entre Castellbell i el Vilar, Montserrat i Rellinars, l'indret ofereix, malgrat el seu estat, unes vistes notables sobre tot l'entorn.