Canals de les Bardisses Romàntiques (K4) i del 17F (K3) des de l'Aeri de Montserrat (FGC)

Travessa curta però intensa, pensada per als amants de la progressió tècnica, que combina dues canals equipades entre Olesa i Monistrol de Montserrat, dues torrenteres que baixen des de la serra del Cul de Portadora fins al Llobregat. A diferència de les vies ferrades convencionals, aquestes canals no disposen del cable de vida continu que caracteritza aquell tipus d'instal·lació, sinó que combinen clavilles, cordes fixes i trams de grimpada lliure en un entorn més salvatge i menys condicionat. El recorregut es pot fer en qualsevol dels dos sentits, pujant per la més senzilla, la 17F, i baixant fent ràpel per la de les Bardisses Romàntiques, o a l'inrevés per als qui vulguin un repte més exigent. Es recomana portar una corda d'uns 30 metres per assegurar amb comoditat els ressalts més verticals d'ambdues canals.

Quan Montserrat-Aeri va deixar de dir-se així

L'estació que dona accés a les canals de les Bardisses Romàntiques i del 17F es va dir Montserrat-Aeri fins al 2009, any en què FGC la va rebatejar com a Aeri de Montserrat. Es va inaugurar el 1930 coincidint amb la posada en servei del telefèric aeri, com a alternativa moderna al Cremallera de Montserrat, que ja hi arribava des de 1892 des de Monistrol. Situada a la riba del Llobregat, al terme de Monistrol de Montserrat, continua sent avui la porta d'entrada ferroviària més ràpida al santuari.

Les canals equipades de Montserrat

A diferència de les vies ferrades convencionals, esteses arreu de Catalunya i sovint pensades per facilitar l'accés a tota mena de públic, les canals de Montserrat responen a una tradició pròpia i molt més artesanal, nascuda de la pràctica local d'equipar amb clavilles i cordes antigues torrenteres naturals de la muntanya. Aquestes canals, com les de les Bardisses Romàntiques o la 17F, mantenen deliberadament un caràcter més salvatge, sense el cable de vida continu ni la senyalització estandarditzada d'una ferrada oficial, cosa que exigeix més autonomia i criteri per part de qui les recorre. Tot i compartir la mateixa nomenclatura de dificultat que les vies ferrades, l'experiència resultant és sensiblement diferent, més propera a la progressió en barranc sec que no pas a l'escalada assistida habitual. Es tracta d'un patrimoni esportiu genuí de la muntanya de Montserrat, testimoni de la llarga relació entre aquest massís i les generacions d'escaladors i excursionistes que l'han anat equipant al llarg de dècades.

Estació de Aeri de Montserrat